MÚSICA
Misc 14/12/2013

Rosario: "Sóc una artista de directe, sóc carn d'escenari"

Xavier Cervantes
3 min
Rosario Flores va passar per Barcelona dilluns passat per presentar Rosario, un disc enregistrat a Miami.

L'agenda professional de Rosario Flores (Madrid, 1963) està ocupada sobretot pel programa de televisió La Voz, on fa de coach de nous cantants. Tanmateix, també troba forats per explicar detalls de Rosario (Universal), un disc produït a Miami per Andrés Saavedra i amb el qual la filla de Lola Flores i Antonio González El Pescaílla ha buscat un canvi de so.

A qui li cantes en aquest disc?

Jo canto a la vida. La meva meta és que cadascú es porti la cançó allà on la vulgui sentir, que plori amb una cançó meva perquè està enamorat o que es posi a ballar si està de festa.

Dius que en el nou àlbum volies renovar el teu so. Què buscaves?

Sempre he sigut molt gypsy funky i he tingut molt present la música negra. Per mi el quejío del blues és com el del flamenc, i en els meus discos hi ha hagut molt funk. Tanmateix, el soul i l'R&B no els havia tocat, i volia canviar una mica i renovar la meva música amb la música que sona ara. Això sí, mantenint la meva essència. És el que he fet amb el productor Andrés Saavedra: trobar una mica d'aire fresc.

Quina ha sigut l'aportació d'Antonio Carmona?

L'Antonio és el meu compadre. Ens surten cançons plegats perquè passem molt de temps junts. Quan érem a Miami, una nit vam començar a tocar i va sortir aquesta rumba meravellosa, Tu boca. És un gran músic i un gran compositor.

¿Fins a quin punt ha influït el fet que el disc s'enregistrés a Miami?

Més que el lloc, influeix la gent amb qui fas el disc. Com més a gust i relaxada t'hi trobes, com més confiança tens, més coses boniques et surten. És millor que el pensament no hi intervingui, en la música.

A Yo me niego dius que no vols que et tornin a veure amb "l'ànima per terra". ¿Fa referència a una experiència personal?

No, no és personal. La cançó és un crit d'esperança per a les dones maltractades. Cal dir "m'hi nego" i lluitar. Al principi la titulava Hombres malos, però després vaig voler fer-ho més ampli. Val per a tothom. Hi ha molta gent a qui vols dir: "Ja no et vull veure mai més".

A Tu libertad, cantes: " Contigo no me importaría caer..."

És un cant a la llibertat, al salvatgisme de fer les coses sense pensar-hi massa. Per exemple, m'encanta quan t'enamores d'algú que et trenca els esquemes, i descobreixes que el que a tu t'importa molt a ell no li importa gens. És una cançó alegre i plena de vida, perquè la gent s'enamori de la gent lliure.

T'has plantejat algun repte nou?

No, jo no em plantejo res. Tant de bo fos de les que planegen coses. Tot just acabo de publicar el nou disc i ara el que vull és gaudir amb aquestes cançons fent concerts, perquè sóc una artista de directe. Sóc carn d'escenari. Es pot dir que jo faig discos per pujar a l'escenari, que és el que a mi agrada realment i on més gaudeixo.

Com t'ho faràs per portar al directe un disc amb tants arranjaments de corda i de vent?

Ens busquem la vida. Abans anava amb catorze músics, i ara només amb sis, però ens en sortim.

¿Faràs més discos de rumba com Raskatriski (2011)?

Després de veure la bona rebuda de Tu boca, he pensat fer tot un disc de rumbes. La gent es torna boja amb la rumba catalana, que en realitat és el que jo toco i el que a mi m'agrada: la rumba del meu pare barrejada amb els meus baixos funky.

¿Recordes algun daltabaix en la teva carrera?

No. Em va costar ser Rosario, perquè era filla de Lola Flores i la gent m'exigia molt. Havia d'estar molt segura del que volia fer.

stats