Misc 31/10/2014

“Que el meu sacrifici sigui un revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes”

Jordi Savall renuncia al Premio Nacional de música en desacord amb la política cultural espanyola

Laura Serra
3 min

BarcelonaMenys de 24 hores després que el ministeri de Cultura anunciés que atorgava el Premio Nacional de música a Jordi Savall, el mestre renunciava “amb profunda tristesa” a aquest guardó. Savall va comunicar la seva ferma decisió ahir, a mig matí, al secretari de Cultura espanyol, José María Lassalle, i va remetre una contundent carta al ministre de Cultura, José Ignacio Wert, a qui va deixar clar que no podia “acceptar una distinció que ve donada de la mà de la principal institució de l’estat espanyol, responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l’art i els seus creadors”. I afegia: “No podem permetre que la ignorància i la falta de consciència del valor de la cultura dels responsables del govern erosionin impunement l’ardu treball de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics”, que “no mereixen el tracte que reben”. Al text no hi havia cap referència al moment polític del país, malgrat que Savall va ser un dels signants de l’article a The Independent que demanava el dret a decidir.

Quan va saber que seria el premiat en la modalitat d’interpretació -un guardó dotat amb 30.000 euros-, Savall era a Almeria, on va actuar dimecres. Ahir al vespre, hores després de la renúncia, tenia concert a l’Auditori de Valladolid, finançat per la Junta de Castella i Lleó. Aquesta tarda oferirà una roda de premsa a Barcelona, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.

A la carta, però, Savall ja expressava al ministre que la notícia li havia provocat dos sentiments “contradictoris i incompatibles”: “Alegria per un reconeixement tardà a més de 40 anys de dedicació apassionada i exigent a la difusió de la música -afirmava- i tristesa perquè no podia acceptar-lo sense trair els principis i conviccions més íntimes”.

Un desinterès que ve de lluny

Els arguments que hi dóna el gambista igualadí són diàfans: acusa el ministeri de ser “el responsable de mantenir en l’oblit una part essencial de la nostra cultura”, referint-se al patrimoni musical hispànic, així com “de menysprear la immensa majoria de músics”. No és la primera vegada que Savall lamenta el desinterès de l’Estat. Ahir recordava que ha tirat endavant els seus projectes sense “cap ajuda institucional estable”, “només amb l’esforç personal” i sense ni tan sols el paraigua d’una llei de mecenatge.

“Quants espanyols han pogut, alguna vegada a la vida, escoltar en viu les sublims músiques de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Potser alguns milers de privilegiats que han pogut assistir a algun concert dels poquíssims festivals que programen aquest tipus de música. La immensa majoria mai podrà beneficiar-se de la fabulosa energia espiritual que transmet la divina bellesa d’aquestes músiques. ¿Podríem imaginar un Museu del Prado en el qual tot el patrimoni antic no fos accessible? Això és el que passa amb la música”, critica el músic. I acaba amb un desig: “Que aquest sacrifici sigui entès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes”.

L’única reacció del ministeri de Cultura a aquestes paraules va ser un comunicat en què s’afirma que es “respecta” la decisió del músic i “reitera” el reconeixement als seus mèrits. A més, assenyala que la decisió de premiar-lo va recaure “en un jurat independent”. María de Alvear, guanyadora del Premio Nacional en composició, va dir que entenia “perfectament” la decisió de Savall perquè “el 21% d’IVA per a l’art és una autèntica catàstrofe”.

En aquests anys, el músic igualadí ha rebut guardons arreu del món. Només en els últims anys: un Grammy (2011), el prestigiós Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música (2012), la distinció de cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa (2013) i, tot just fa deu dies, va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat, entre molts altres.

stats