Publicitat
Publicitat

El còmic celebra el 'dia del pare'

Quatre autors exploren el fenomen de la paternitat a través de l'humor, la ironia, la reflexió i el testimoni autobiogràfic

Fa temps que va deixar de ser notícia que els còmics dedicats a la vida en minúscula competissin a les llibreries amb les històries de superherois. Gràcies a l'auge del còmic autobiogràfic, la quotidianitat planta cara a l'èpica i cada vegada abunden més les novetats que giren al voltant de la intimitat familiar i afectiva dels autors.

En els últims mesos han coincidit a les llibreries diverses obres que, a més, se centren en un vessant específic de l'àmbit personal: la relació entre pares i fills. Una d'aquestes obres és la confessional Y de repente papá (Litera, 2013), del lleidatà Óscar Sarramia, que relata en primera persona i "per necessitat psicològica" el xoc traumàtic que va suposar per a ell la paternitat. "De sobte em vaig trobar amb un nen entre els braços i sense saber ben bé què fer", recorda. L'escassa informació que trobava sobre la paternitat i la falta de respostes van fer que el pare primerenc quedés aclaparat durant els primers mesos i decidís dibuixar un diari que servís de vàlvula d'escapament. Així, per les pàgines de Y de repente papá hi desfilen les inseguretats d'un pare primerenc, els maldecaps de la paperassa legal, les primeres nits en blanc... "Alguns moments poden semblar apocalíptics o exagerats, però així és com els vaig viure", diu.

Tot queda en família

El cas de Laura Pacheco és diferent del de Sarramia. Després de voltar per diferents ciutats durant anys, aquesta il·lustradora i dibuixant es va quedar a l'atur i va tornar a casa dels pares amb el propòsit de dibuixar un còmic. Encara buscava un tema quan la seva germana va enviar-li un arxiu amb els estats de Facebook que la Laura havia escrit sobre el seu pare. "Va ser aleshores que vaig adonar-me que vivia amb una font d'idees inesgotable", diu. La inspiració es va concretar en el webcòmic i l'àlbum Let's Pacheco (Caramba, 2011), que relata en clau còmica una setmana en la vida dels Pacheco amb un pare peculiar i entranyable com a protagonista estel·lar.

Però la història fa un gir: "El meu pare estava orgullós de veure's a les tires-diu-, però no acabava de trobar-hi la gràcia, perquè es basaven en comentaris que ell feia sense buscar l'acudit. Aleshores em va donar una idea divertida per a una historieta amb més acció en què robàvem un banc". I quan van proposar-li escriure un còmic de grapa de 24 pàgines va pensar que el to absurd d'aquella història li esqueia al format. Així, Senyor Pacheco: agente secreto (2013, Caramba) és un còmic de Laura Pacheco però amb un guió delirant -el president dels Estats Units envia el senyor Pacheco en missió secreta a Corea del Nord per evitar la tercera guerra mundial- que firma el pare de la Laura. "En cap moment va agafar el llapis o es va asseure davant el teclat, però el guió és essencialment seu -diu-. Jo em vaig limitar a recopilar totes les idees i donar-hi una mica de coherència".

Paternitat i 'Star Wars'

En obres com Inverosímil i Torpe el nord-americà Jeffrey Brown freqüentava els llocs més comuns del còmic autobiogràfic: les relacions sentimentals i la iniciació sexual a l'adolescència. Però a De padres e hijos (La Cúpula, 2013) Brown examina la relació que ha tingut amb el seu pare, un sacerdot, i la contraposa a la que ara té amb l'Oscar, el seu propi fill, de quatre anys. "La meva visió de la vida ha canviat des que sóc pare -confessa-. Ara m'interessen més els meus fills que jo mateix. A De padres e hijos volia parlar dels meus sentiments sobre la religió, però al final es va imposar el tema de la paternitat". Menys reflexió té Darth Vader e hijo (Planeta, 2013), una altra obra de Brown que imagina en clau humorística situacions quotidianes entre un pare i un fill protagonitzades pel malvat de Star Wars i per un Luke Skywalker de quatre anys. "Va sorgir a partir d'un encàrrec de Google per a un doodle que mostrés que incòmode que seria el Dia del Pare entre Vader i Luke", desvela. "Com que el meu fill també tenia quatre anys, em vaig limitar a posar Vader en les situacions que jo vivia cada dia".

Guy Delisle també treballa a partir de l'humor a Guía del mal padre (Astiberri, 2013), una obra que l'autor conegut pels seus dietaris en vinyetes ( Pyongyang, Crónicas de Jerusalén ) fa servir per retratar-se en clau irònica com el pitjor pare del món, capaç de fer-li creure al fill que s'ha amputat una mà o d'animar-lo a colpejar un sac de cops com si fos la seva germana. "Són situacions molt incorrectes, però escriure-les resulta alliberador -admet-. De jove, pensava que seria el típic pare enrotllat, però m'he adonat que era una fantasia. Quan són petits, has de ser un model per als teus fills".

Vides tràgiques explicades per fills

'Maus'

L'únic còmic guanyador del Pulitzer. Art Spiegelman reconstrueix el pas del seu pare pels camps de concentració nazis en una obra magistral sobre les ferides visibles i invisibles de l'Holocaust.

'El almanaque de mi...'

Jiro Taniguchi podria passar per l'Ozu del còmic i El almanaque de mi padre per una versió de Contes de Tòquio des del punt de vista d'un fill que, massa tard, descobreix quina mena d'home era el seu pare.

'L'art de volar'

El pare d'Antonio Altarriba es va suïcidar saltant de l'últim pis d'una residència d'avis. El fill reconstrueix una vida plena de derrotes i humiliacions en una obra colpidora que talla l'alè.

'Fun home'

Alison Bechdel s'endinsa en la psique del seu pare i aireja els draps bruts de la família: l'homosexualitat no declarada de l'home i el seu probable suïcidi. Un còmic valent, profund, complex i commovedor.

'Un largo silencio'

Abans de parlar de la seva filla a María y yo , Miguel Gallardo va il·lustrar el relat en primera persona del seu pare, militar republicà, en un bonic homenatge que es pot estendre a tota una generació.