Publicitat
Publicitat

"No deixeu que tornin les bombes d'Hiroshima"

Els supervivents de la bomba atòmica lluiten a Barcelona contra l'oblit

"Estava jugant a bales. Eren de vidre. Només duia uns pantalons curts. Recordo que només cridava: «Vull tornar! Vull tornar! Vull tornar!» Tenia tanta por que volia tornar al ventre de la mare. No volia veure tot el que succeïa al meu voltant en aquell moment", explica Takashi Miyata (Nagasaki, 1939). Aquest japonès de mirada afable i que no deixa d'insistir sobre el valor de la vida tenia cinc anys el 9 d'agost del 1945. Aquell dia ennuvolat, un avió B-29 de l'exèrcit nord-americà va deixar anar una arma nuclear de plutoni sobre el seu cap. Ho recorda perfectament. "Vaig veure el moment precís en què queia la bomba. Hi havia tres avions. El segon és el que va tirar la bomba i el tercer ho va fotografiar tot", diu Miyata. Només a Nagasaki van morir 70.000 persones. A Hiroshima la bomba atòmica va convertir en un munt de cendra un hospital i va matar 140.000 persones. Molts altres emmalaltirien i moririen anys després.

Miyata és un hibakusha , la paraula que els japonesos utilitzen per referir-se als supervivents dels bombardejos atòmics. Literalment vol dir "persones afectades per una explosió". La mitjana d'edat dels hibakusha supera ja els 78 anys. No tenen gaire temps i es desviuen per explicar la seva història. No volen que torni a succeir. "Expliqueu-ho. No deixeu que tornin les bombes d'Hiroshima", reiteren. Són bel·ligerants contra les armes nuclears i també contra les centrals nuclears.

Nou hibakusha van ser ahir a Barcelona a l'escola Sadako. Havien arribat amb l'ONG Peace Boat (el vaixell de la pau). En tres mesos, aquesta embarcació haurà amarrat en vint ports diferents del Vietnam, Turquia, Grècia, el Marroc, Jamaica, Mèxic... Al vaixell també hi viatgen joves de l'Iran i testimonis de l'accident nuclear de Fukushima. Ari Beser, el nét de Jacob Beser, l'únic home que va participar tant en el bombardeig de Nagasaki com en el d'Hiroshima, és un altre dels convidats del vaixell. En els propers dies també pujarà al vaixell Clifton T. Daniel, el nét de Harry S. Truman, el president nord-americà que va donar l'ordre de tirar les bombes.

La por a les malalties

El monstre de la bomba atòmica és, latent, dins de molts d'aquests testimonis. No saben quan es despertarà. Conviuen amb la por a estranyes malalties des de fa 68 anys. Ara poden parlar, però durant anys han viscut en el silenci i estigmatitzats. Els governs feien veure que no existien. "Encara ara el Japó no ha tingut cap reconeixement per les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki", lamenta Miyata.

Tadashi Okamoto té una cicatriu que ha crescut amb ell. Primer era un petit senyal al canell, ara arriba fins al coll. "Em feia molta vergonya mostrar aquesta ferida, em provocava una gran angoixa", explica. Okamoto va sobreviure a la bomba d'Hiroshima. Aquell calorós 6 d'agost dormia amb la seva mare. "S'havia acomiadat del pare, que havia anat a treballar, i va tornar amb mi al llit. Estava esgotada perquè havia estat treballant en tasques d'evacuació. Estava embarassada. Quan vam recuperar la consciència, estàvem enterrats. Tot era fosc i no sabíem què havia passat. Vam entrar en pànic. La meva mare em sentia plorar i em cridava. Vam anar gatejant cap a la llum i vam sortir. A fora no reconeixia res. Vam caminar cap a la muntanya. Només veia fileres de gent descalça, amb la roba destrossada, les cares inflades i la pell de color vermell i negre. Tots duien els braços estirats cap endavant", recorda Okamoto.

El perill de les centrals nuclears

"No he tingut cap malaltia greu, però la bomba atòmica ha fet que sempre em senti molt insegur amb el meu propi cos. Quan vaig fer 40 anys em costava molt caminar, feia uns passos i em sentia exhaust. Als 61 anys tenia uns dolors aguts a l'estómac. Segons els exàmens mèdics, no tenia res a veure amb la bomba. M'ho he de creure? Tots nosaltres convivim amb malalties greus i amb la por", explica Okamoto. "El temps s'acaba. És important que les persones amb un mínim de sentit comú pensin a fer arribar a les futures generacions el perill nuclear", diu.

No és l'únic. Susumu Tsuboi tenia 17 anys quan una llum encegadora va il·luminar tot Hiroshima. Quan va tornar a casa, la seva mare era morta. El pare moriria pocs dies després. "Les centrals nuclears són perilloses. Fukushima ha demostrat que l'home no les pot controlar. El Japó busca alternatives, com l'energia solar o l'eòlica", diu Tsuboi. El govern japonès, però, no vol renunciar als beneficis de l'energia nuclear. "Intenta exportar la tecnologia malgrat el que ha passat. Ens hem d'esforçar més per fer arribar el nostre missatge", conclou aquest supervivent infatigable.