Publicitat
Publicitat

Més que "una veu més" cantant Rosselló-Pòrcel

Maria del Mar Bonet celebra el centenari del naixement del poeta

La cantautora mallorquina celebra el centenari del naixement del poeta que segurament està més lligat a la seva carrera amb un nou treball que presentà a Palma dijous vespre. "M'agrada ser una veu més de les que canten Rosselló-Pòrcel aquests dies", digué en sortir a l'escenari del Trui Teatre, amb referència a l'homenatge que el Festival de Poesia de la Mediterrània també dedicà al gran poeta palmesà.

Devora els seus acompanyants, Dani Espasa al piano i a l'acordió i Jordi Gaspar al contrabaix, Bonet recordà la biografia de l'autor i amb un to clarament reivindicatiu n'afirmà l'actualitat i la necessitat de tenir-lo present en uns moments en en els quals és tan important defensar la llengua i la cultura dels atacs que pateixen.

Fira encesa inclou 10 poemes de Rosselló-Pòrcel, 7 dels quals són noves versions de temes publicats anteriorment, i 3 que han estat musicats per Maria del Mar Bonet recentment: La pluja a l'Ateneu , Poques paraules surten de les boques en calma i Quan arribarà aquell moment de totes les seguretats? , les novetats amb què començà el concert. Tres temes delicats, plens de la bellesa íntima amb què Bonet musica i interpreta les lletres que estima. Juganer i plàstic el primer, nostàlgics i obscurs els altres.

A continuació, el tercet interpretà cançons llegendàries, com Sonet , Inici de campana i A Mallorca durant la Guerra Civil , sempre després que la cantautora les contextualitzàs, hi assenyalàs alguna particularitat i recitàs el poema sense música per tal d'acostar el públic al seu significat. Es nota que li pertanyen, que l'han acompanyada tota la vida, per la familiaritat amb què en parlava i per la tendresa amb què es posava els versos sobre la veu. Les noves versions de temes antics se sostenen, a diferència de treballs anteriors, sobre la claredat d'unes línies sonores més senzilles que afavoreixen la intimitat del poema i mantenen la seva força. L'espai fou dominat per la veu de Bonet (a voltes buida de mots i esdevinguda així un instrument més) delicadament i justament acompanyada pel piano (o l'acordió) i el contrabaix.

La sorpresa d'Espriu

Entre els versos del poeta homenatjat, Bonet hi posà "una gota d'Espriu", com digué ella mateixa, tot estrenant per sorpresa tres cançons sobre poemes de l'íntim amic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Després d'un passeig per altres temes emblemàtics amb lletres de poetes tan significatius com Costa i Llobera, la cantant volgué acabar amb les notes lluminoses (esperançadores) de dos poemes de Blai Bonet.

Els aplaudiments produïren el primer bis, La Balanguera , que aixecà els assistents de les butaques. Després de dos bisos més, Maria del Mar Bonet tornà a agafar el seu guitarró i posà punt final a la vetlada amb l'alegria de la Jota Marinera , la qual suscità una profunda ovació en el públic, una altra vegada dret.