Macarronada

GastrònomA Menorca, al cuinó de macarrons al forn amb carn, sofregit i formatge gratinat li deim ‘macarronada’ i és un altre d’aquests plats de la cuina senzilla i a la vegada econòmica que s’està perdent per l’entrada de la globalització, i a causa d’aquelles modes foranes que a poc a poc devoren la cuina local.

En el cas de la macarronada, podríem dir que el seu ‘depredador’ són els macarrons amb tomatigat. I no vull dir que siguin un mal plat en el cas que la salsa de tomàtiga sigui casolana, feta a poc a poc, amb tomàtiga, ceba, pebre verd i alls naturals, en lloc d’emprar les salses de tomàtiga preparades, industrials i carregades de colorants, conservants, i no sabem què més, juntament amb formatge ratllat industrial per acabar de rematar el plat. Un plat que donam als nostres infants com a aliment i que no podem oblidar que està ple de sucre, greixos saturats i matèries insanes.

Puc recordar que la macarronada de carn formava part dels dinars, almenys una vegada per setmana. Ara bé, la carn picada de porc i vedella era comprada a la carnisseria -on el carnisser la picava davant nostre-, les tomàtigues i les cebes, com els alls, eren naturals, i es gratinava amb formatge de Menorca ratllat. I puc recordar que també batiem un ou o dos, i el posàvem damunt el formatge perquè fes un poc més de crosta.

La macarronada, o els macarrons a la menorquina, són un plat amb història. Els antics receptaris ens parlen dels macarrons amb grevi, anglicisme amb el qual es designa la substància provinent dels rostits, el que quedava a la palangana després de coure al forn un capó, una porcella o una peça de carn. Es bullien els macarrons -hem de tenir en compte que abans a Menorca hi havia l’ofici de fideuer- i es mesclaven amb aquesta salsa o substància de carn i un sofregit. Una altra recepta del temps dels anglesos eren els macarrons o la macarronada que es cuinava dins un formatge de bolla o una fogassa. Es buidava parcialment i es ratllava el formatge. A dins s’hi posaven els macarrons ben calents amb un poc de sofregit, tot i que no sempre, es mesclava amb el formatge ratllat i se servia a taula.

A més de la macarronada de carn, també se’n fa de peix, de carn de porc i de sobrassada de Menorca, i també és ben gustosa una macarronada de gírgoles amb carn picada de porc.

Potser és hora d’agafar el davantal, avui que és dissabte, anar fins a plaça i comprar un poc de carn picada mesclada, unes verdures, i amb uns macarrons integrals fer a casa un bon tià (greixonera) de macarronada per dinar. Segur que als petits de la casa els encanta i serà una manera més saludable de menjar pasta.

Recepta

Ingredients

• 500 g de macarrons de pasta
• 1 quilo de carn picada (1/2 de porc i 1/2 de vedella)
• Un bon sofregit (ceba, tomàtiga, pebre verd, alls)
• Formatge de Menorca vell ratllat
• Mantega
• Oli d’oliva
• Tem o moraduix i sal

Preparació

Dins una olla bullirem els macarrons -millor si són integrals i fets amb blats ecològics-, amb aigua, sal i un raig d’oli. Mentrestant, dins una paella farem un sofregit amb la ceba, el pebre verd, els alls, i les tomàtigues, tot ben picadet. Quan el sofregit comenci a confitar hi afegirem la carn picada, la salpebrarem i hi afegirem un parell de culleradetes de tem o de moraduix. La carn ha de quedar ben feta i ben mesclada amb el sofregit. Untarem un tià de terra de mantega i hi posarem els macarrons i, a damunt, el sofregit amb la carn picada. Ho remenarem perquè la pasta quedi ben mesclada amb la salsa. Cobrirem la part de damunt de formatge vell o semicurat ratllat, hi posarem dues o tres nous de mantega al damunt ¡, si volem, hi escamparem al damunt dos ous batuts. Ho enfornam uns vint minuts a foc moderat i sabrem que està llest quan el formatge s’hagi gratinat i la part de damunt dels macarrons es presenti una mica rostida.