L’obligació de deixar un món millor

CuinerTanc els ulls i el record de les teves manetes redonetes, dels teus peuets perfectament imperfectes i dels teus ullets penetrants. Això em colpeja amb una barreja agredolça. La golafreria sentimental empeny la meva memòria cap a la melancolia dolça de la certesa passada. La responsabilitat adquirida i el respecte que et tinc em porten a patir el buit paorós de la incertesa de l’avenir. Enmig, un present que viatja a velocitats estratosfèriques, que s’esmuny entre els dits, que amenaça tempesta, que no em deixa assaborir...

El programa musical amb què em delectau avui, la dotzena de preadolescents amb Molotov hormonal que borinau per la terrassa, veig que té com a peça principal no sé què d’una “bicicleta”, que em danya els timpans. El que vertaderament em cou, però, és l’ànima quan evoc els dies en què Ta Mare t’ensenyava a cantar ‘Na Catalina de Plaça’ i tu repeties, com una moneieta orgullosa, el final de cada estrofa. Molts dies et sent cantar una peça d’un tal Beret que diu “dónde fuiste tan feliz siempre regresarás”, tal vegada jo hauria de fer més cas de Sabina quan afirma que “al lugar dónde has sido feliz, no debieras tratar de volver”.

Em preocupa el futur. Sempre he pensat que l’obligació d’una generació és deixar un món millor a la que precedeix. No estam fent els deures, ben al contrari, desfeim a marxes forçades bona part del camí que tants sacrificis costà a alguns dels que ens precediren. La classe mitjana, quelcom semblant a la versió pàtria i modesta del somni americà, pateix cada dia i veu com retrocedeix la seva zona de confort. Aquest heterodox grup poblacional simbolitza un espai vital on es podia arribar fora privilegis de bressol, només amb treball i esforç.

Les idees han perdut la batalla. Enyor el temps en què veure el telenotícies o llegir el diari era sinònim d’estar ben informats. Diuen que som a l’era de la postveritat, que és una manera dolça d’anomenar la mentida malintencionada. Les files dels defensors de la democràcia mai havien estat tan plenes, el problema és que la majoria hi creu només únicament quan aquesta coincideix amb els seus postulats. Dintre d’aquest context de polaritat irrespectuosa, la nostra cultura es veu cada dia atacada per malvats que veuen la diferència com una amenaça i que se serveixen de guardes d’ases per reduir a l’esperpent les teves senyes identitàries.

Avui fas dotze anys i, vist el panorama, l’únic que et puc oferir com a regal és la promesa de seguir lluitant perquè demà puguis pensar, estimar, xerrar i viure en aquesta terra, la dels teus padrins, desitjant fer-la millor per als teus nets. És la meva obligació, la teva i la de tots; tasca tenim. Molts d’anys, Catalina.

PASTÍS D'ANIVERSARI

Coca de cacau: Mesclam per ordre els ous, el sucre, la llet, l’oli, la farina, l’ametla i l’impulsor fins obtenir una pasta fora homogènia, fora grums i ben integrada. Ho disposam dins un motle de silicona o en el seu defecte dins una llauna greixada. Ho coem al forn a 165 graus uns 35 minuts. Crema de taronja i formatge: Tallam la pell de taronja a daus minúsculs. Barrejam el suc amb el sucre i ho portam a ebullició. En bullir li afegim la pell i ho deixam refredar. Capolam el formatge tendre fins obtenir una pasta fina. Ara hi afegim l’almívar de taronja. Muntam a la batedora la mantega en pomada i la pasta de formatge amb taronja. Hi afegim el sucre en pols. Decoració de xocolata: Fonem la xocolata i la mantega. Ho treballam per temperar-ho. N’abocam una capa fina a la taula de feina, tallam o pentinam amb la gruixa desitjada i ho aixecam amb una espàtula abans que acabi de solidificar-se. Bon profit!

Coca de cacau:

l 210 g d’ametla molta

l 225 g de farina de blat

l 75 g de cacau en pols

l 375 g de sucre morè

l 125 ml de llet

l 50 g d’oli d’oliva

l 250 g d’ou

l 25 g d’impulsor

Crema de taronja i formatge:

l 100 g de mantega

l 100 g de formatge tendre

l 75 g de sucre

l 75 g de suc de taronja natural

l Pell de taronja

l 200 g de sucre en pols

Decoració de xocolata:

l 200 g de xocolata negra

l 100 g de mantega