Llibres sobre música popular, dels U2 a Kortatu

BarcelonaEl sector editorial britànic va viure una curiosa polèmica a l'octubre. Morrissey, l'excantant i lletrista de The Smiths, va publicar la seva autobiografia dins la col·lecció Penguin Classics, un catàleg en què són presents Charles Dickens, Jane Austen i Rudyard Kipling. "Qui serà el següent, J.K. Rowling?", es preguntava el diari The Guardian, indignat perquè les memòries d'un cantant compartien col·lecció amb obres d'"Homer, Virgili i Henry James".

A casa nostra encara no ha arribat el dia que un llibre sobre música generi aquesta mena de polèmiques culturals. Tot i així, a poc a poc el sector editorial va obrint espais per als títols musicals. Per exemple, aquest any que acaba Empúries ha publicat Estimat Miquel, de Lluís Llach, i Columna, Amb veu pròpia, les memòries de la cantant Nina. Grijalbo ha posat a la venda De profundis. La historia autorizada, biografia del grup Extremoduro escrita per Javier Menéndez Flores. I Alba ha editat Prince, de Matt Thorne.

En general, els llibres sobre música popular que es publiquen aquí són biogràfics i, com passa en el món del còmic no infantil, la majoria són en castellà. També hi ha anàlisis específiques, com ara U2 en España (Quarentena), un treball de Xavier Balart sobre el pas del grup irlandès per l'Estat i que s'afegeix a llibres que han fet el mateix amb Bruce Springsteen, Leonard Cohen i The Rolling Stones. El vessant filantròpic de Bono, el cantant dels U2, és qüestionat per Harry Browne a En el nombre del poder, publicat per Sexto Piso, que també ha editat Jimi Hendrix: empezar de cero.

Més específica és la col·lecció Cara B, de l'editorial madrilenya Lengua de Trapo, dedicada a explorar el context sociocultural de "discos essencials de la música popular espanyola". Aquest any ha publicat llibres sobre Mecano (La construcción del mayor fenómeno pop español ), Alaska y Los Pegamoides ( El año que España se volvió loca ) i Kortatu ( Lucha, fiesta y guerra sucia ).

El pop-rock esquitxa els catàlegs dels grans grups editorials. Libros Cúpula, de Planeta, ha tret Bruce, la biografia de Springsteen escrita per Peter Ames Carlin, i One Direction. Donde estamos ahora, destinat als fans de la banda angloirlandesa. La música s'escola igualment entre les novetats d'editorials petites com Malpaso, que en els últims mesos ha publicat Desorden púbico. Una plegaria punk por la libertad de expresión, de les Pussy Riot, i Commando, l'autobiografia de Johnny Ramone. I el mateix passa amb Milenio, del grup Pagès Editors, responsable de Joan Isaac. Bandera negra al cor, de Luis García Gil, i Achilibook. Biografía gráfica de la rumba en España 1961-1995, de Txarly Brown. Més prolífica és Quarentena Ediciones, que només aquest any ha publicat títols sobre Iron Maiden, Deep Purple, Sangtraït, Alejandro Sanz i Pablo Alborán, entre d'altres.

Fins fa uns anys el llibre per a fans més aviat hagiogràfic era hegemònic, però algunes editorials intenten desmarcar-se de la tendència. És el cas de Contra, un segell nascut l'any 2011 i dirigit per Dídac Aparicio i Eduard Sancho que tradueix assaigs clàssics com ara Mystery train, de Greil Marcus, i Nuestro grupo podría ser tu vida, de Michael Azerrad, una anàlisi exhaustiva de l' indie rock nord-americà. La passió per la música guia Alfred Crespo, de 66 rpm Edicions, que aquest any ha portat a les llibreries títols com Burning. Madrid, escrit per ell mateix; Alice Cooper. Por un billón de dólares, de Sergio Martos; Balas perdidas. Qué fue del siglo XX, del fotògraf Xavier Mercadé, i Mujer y música, 144 discos más que avalan esta relación, del periodista Toni Castarnado.