Publicitat
Publicitat

ART

L'artista que tots portem a dins

L'exposició central de la Biennal reuneix els creadors marginals per reivindicar l'art com a ritual

Massimiliano Gioni, el director artístic de la 55a Biennal de Venècia, sembla dir amb l'exposició central que ha comissariat, Il Palazzo enciclopedico , que tothom porta un artista a dins. Amb tot, no es tracta de les pintures o les escultures que es puguin fer en el temps lliure amb més o menys traça. El comissari reivindica el paper de la imaginació i se situa en l'escletxa que hi ha entre el món i la imatge que es té d'un mateix i de l'entorn. En aquesta frontera sorgeixen actituds i pràctiques, no necessàriament artístiques, que ara s'han posat en relleu per reclamar el paper ritual de l'art.

El vídeo de Steve McQueen Hi havia una vegada resumeix amb agudesa la impossibilitat de crear un sistema global que serveixi de brúixola. L'artista va crear la pel·lícula a partir de la superposició de les fotografies, moltes de les quals del National Geographic que Carl Sagan va gravar en dos discos d'or que van ser llançats a l'espai amb les sondes Voyager 1 i 2. L'objectiu de l'operació era explicar a un eventual extraterrestre que les trobés com és la vida a la Terra. Aquestes imatges, més aviat confoses, estan comentades per diverses veus en off, però semblen parlar en unes llengües inventades. Un altre dels mons més sorprenents és en els dibuixos del xinès Lin Xue. Recorden les geografies imaginàries d'El Bosco. També semblen evocar-les els dibuixos de Christiana Soulou, que ha posat imatges als animals fantàstics de la literatura de Borges. El dens recorregut de la mostra, que inclou tantes obres de tants artistes, arrenca a l'Arsenale amb la maqueta de l'edifici utòpic que l'artista autodidacte italoamericà Mauro Arniti va crear el 1955. Aquests gratacels de 136 pisos que havia d'encabir tot el coneixement té a les quatre portes les banderes de quatre països: els Estats Units, Itàlia, França i, curiosament, Espanya. El conjunt de la mostra és, segons Gioni, "un museu temporal" que a la vegada evoca l'esperit bigarrat dels gabinets de curiositats. Dins el seu propi projecte, que també abraça l'art africà i de l'Extrem Orient, el comissari ha inclòs una altra petita mostra, comissariada per la fotògrafa Cindy Sherman. L'artista exposa fotografies dels seus àlbums personals i aquarel·les eròtiques fosques i alhora delicades de la italiana Carol Rama.

Noms desconeguts i consagrats

A la primera part de la mostra es poden veure també els dibuixos i tapissos psicodèlics de l'artista senegalès Papa Ibra Tall. Amb tot, Gioni no ha renegat dels grans noms internacionals de l'art modern i contemporani: el polonès Miroslav Balka, de qui es pot veure un dels seus clàssics, l'escultura Papa negre i ovella negra ; Hans Bellmer, amb els seus dibuixos transgressors de nines; Pierre Molinier, amb els jocs de gènere de les seves fotografies, i també hi són presents Richard Serra, Rosemarie Trockel, Bruce Nauman, Harun Farocki i Matt Mullican. El Lleó d'Or al millor artista de l'exposició ha recaigut en un dels artistes actuals de més prestigi, el britànic Tino Seghal, nascut el 1976, que participa en la mostra amb una performance . La culminació de l'exposició és magnífica. Per pair i reflexionar sobre tot el que s'ha vist al llarg de la mostra, en l'última sala de l'Arse-nale es pot veure la instal·lació de Walter de Maria, Apollo's Ectasy [L'èxtasi d'Apol·lo], una successió zen de grans barres de metall daurades ajagudes a terra.

No només hi ha obres d'art: també es poden veure exvots del santuari italià de Romituzzo, banderes de vudú haitianes. El recorregut parteix del cos per culminar al món de la ment, passant per la natura, la religió i la política que es desplega a la segona seu de la mostra, als Giardini. S'hi pot veure el Llibre vermell del psicòleg Carl Gustav Jung i les pintures abstractes de la pintora i mèdium Hilma af Klint, que en els últims mesos ha saltat a l'actualitat arran de l'exposició que li va dedicar el Moderna Musset d'Estocolm. Algunes de les peces exposades adquireixen la categoria d'obra d'art perquè pertanyen a l'arxiu d'una artista o perquè un creador els ha convertit en matèria primera: la sueca Linda Fregni Nagler ha endreçat més d'un miler de fotografies antigues protagonitzades per nens. La peculiaritat és que la persona que els sosté està coberta amb una roba negra. Als Giardini es poden veure 187 casetes retallables de paper que els artistes alemanys Oliver Croy i Oliver Elser van trobar a la botiga d'un brocanter.

Entre els creadors considerats excèntrics hi ha Sinichi Sawada. Aquest escultor japonès, de 36 anys, pateix un autisme sever i a penes parla. Així i tot, s'expressa a través d'estatuetes inspirades en la mitologia antiga del Japó. Un altre dels autors més desconeguts és el brasiler Arthur Bispo do Rosário (ca. 1910-1972), que va estar ingressat en un psiquiàtric durant 50 anys. Es pot veure una selecció dels prop de 800 tapissos, escultures i objectes cerimonials que va fer per preparar-se per al dia del judici final.