Kurosawa decep a Locarno

Locarno (suïssa)La programació del Festival de Cinema de Locarno ha volgut que només amb un dia de diferència s'hi hagin presentat dues pel·lícules japoneses, que, a més, eren de les més esperades. I, evidentment, la comparació ha vingut sola. Aquest cop es podria dir que l'alumne ha superat el mestre. El veterà Kiyoshi Kurosawa -res a veure amb Akira- va despistar el personal amb Real , un relat de més de dues hores ambientat en un futur pròxim, en què és possible endinsar-se en el subconscient d'un malalt en coma. A Real , una dibuixant de manga es troba en aquest estat a causa d'un intent de suïcidi, i serà el seu nòvio qui mantindrà contacte sensorial amb ella. El problema és que el noi, després de les sessions, patirà interferències d'aparicions provinents del món oníric de la seva parella, entre les quals els divertidament anomenats zombis filosòfics .

La pel·lícula barreja diferents gèneres, des del melodrama fins a la ciència-ficció. "Es difícil definir el gènere del film. Jo volia fer una pel·lícula de ciència-ficció, però japonesa, perquè al meu país hi ha cinema d'animació però la ciència-ficció no hi existeix", va dir Kurosawa en roda de premsa. "Per mi la realitat és el que la càmera enregistra, però m'he adonat que hi ha un món més enllà i amb aquest film he intentat atrapar-lo", va afegir.

Kurosawa, que, com altres directors asiàtics, acostuma a trencar el relat, en aquesta ocasió ho fa de dues maneres: primer introdueix una sorpresa no gaire innovadora, i després, al final, elimina les fronteres temporals i a través del manga insereix un plesiosaure dels temps juràssics en la realitat del món tecnològic. Malgrat uns aplaudiments tímids que ràpidament van desaparèixer, el film no va convèncer, i fins i tot va ser objecte de comentaris feridorament enginyosos: algú va suggerir que s'avisés l'audiència que la pel·lícula conté escenes que poden ferir la intel·ligència dels espectadors.

Als antípodes de Real hi ha Tomogui , l'última cinta de Shinji Aoyama, que fa dos anys, quan va presentar a Locarno Tokyo Koen , va rebre un Lleopard d'Or especial del jurat que es feia extensiu al conjunt de la seva carrera. A Tomogui , Aoyama presenta un relat nítid, pulcre i aparentment plàcid de l'adolescència d'un noi d'un poblet pesquer que perd la virginitat coincidint amb el seu dissetè aniversari. En una societat on les emocions i el contacte físic estan reservats per a la intimitat, el noi serà testimoni de la violència d'un pare despòtic que sempre ha tractat les dones -abans la mare del protagonista i ara la seva nova amant- com objectes sexuals a qui apallissar. El noi, disposat a satisfer la seva libido recentment desperta, té por d'imitar les actituds amatòries brutals del pare.

La correcció formal de 'Tomogui'

Tot i que és una de les realitzacions més competents que s'han vist aquest any a la secció oficial, la pel·lícula d'Aoyama, ben rebuda per la premsa especialitzada, perd intensitat a l'epíleg i dilueix una mica la gravetat dels temes que ha tractat: la violència conjugal, el pes de la família i la situació de la dona al Japó. D'altra banda, l'impecable correcció formal de la cinta pot ser contraproduent, de cara al palmarès, en un festival que es caracteritza per guardonar propostes més arriscades.