Publicitat
Publicitat

"Història d'un soldat": Del tango al ragtime

Stravinsky hi proposa una gran varietat de gèneres

Una bona idea programar la Història d'un soldat d'Igor Stravinsky i l'escriptor suís Charles-Ferdinand Ramuz, que fou un dels primers canvis avantguardistes en la música del compositor, potser dels més importants. El que pareixia que havia de ser una peça menor ha esdevingut en una peça clau que l'ha situat al mateix prestatge que Picasso, com bé explica Eugeni Trias, per la versatilitat, capacitat d'innovació i agosarada renovació de la seva música i de la música en general. Història d'un soldat n'és una bona prova, per la varietat de gèneres que Stravinsky proposa en el mateix context, d'un tango a un vals, d'una marxa a un ragtime, entre altres. Aquesta mixtura de teatre i música ha tingut no poques versions i potser cap d'igual, ni semblant.

Versió peculiar

Per a l'ocasió hi han posat veu i presència Biel Mesquida com a narrador, Andrés Lima com el soldat i Rosa Novell com el diable, amb l'Orquestra de Cambra de The World Orchestra, dirigida per Jordi López. És una versió peculiar, diria que molt personal, per això he trobat a faltar en el programa de mà l'autor o l'ideòleg d'aquesta versió, i tampoc no diu qui s'ha encarregat de dirigir els actors, que, vull pensar, algú se'n deu haver encarregat. O per ventura no, perquè li manca unitat dramàtica, com si cadascú hagués triat el registre que ha utilitzat en cada moment de l'obra. Per això imagino que no hi ha hagut un únic responsable, encara que entre els tres protagonistes trobam Andrés Lima, que sol dirigir. Suposo que tot ve donat per jugar el mateix joc atonal de la música, que no significa improvisació, ans al contrari, molta més precisió si cal que en una composició harmònica. Pel que fa a la representació és com si li manqués un bull, arrodonir les interpretacions, perquè així la narració no perdi solidesa pel camí, que la història que conten sigui l'autèntica raó de ser de la funció, com així desitjava Stravinsky, mentre que la música havia de ser únicament i exclusivament l'acompanyament. I pel que fa a la música dirigida per Jordi López i els set músics, que el programa de mà tampoc no n'esmenta els noms, molt per damunt la correcció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF