Publicitat
Publicitat

MÚSICA

"Hem pogut tocar pels fills"

El retorn "limitat" dels Ja t'ho Diré, a punt d'arribar a Barcelona, Mallorca i Ciutadella

No amaguen l'eufòria d'haver-se retrobat després de deu anys d'aturada en conjunt per fer cinc concerts del grup que els dugué a la glòria i que ha marcat més d'una generació arreu del Principat i les Illes. Estan contents de tornar a atendre, per uns dies, els mitjans de comunicació, de tornar a anar amunt i avall de l'aeroport als escenaris i de recordar, amb una emoció fins i tot tendra i encomanadissa, com arribaren a ser qui són.

Després de deu anys

"La gent és una passada, pel concert de La Mirona -el que feren el 31 de maig a Girona- s'acabaren les entrades en només dos dies". "Eren 1.800 entrades en menys de 48 hores després de més de deu anys d'absència i això, vulguis o no, ens posà les piles", recorda Sebastià Saurina, el guitarra.

Tot començà amb un dinar a Girona, després de molts anys amb trobades esporàdiques entre els tres membres del grup que quedaren a viure a Catalunya i els dos que tornaren a Menorca, però cap trobada conjunta. "Vam riure molt, vam veure que estàvem bé. Després de dues o tres reunions més, acordàrem que estàvem en condicions de fer-ho i que el que ens anava perfecte era fer una retrobada puntual", afegeix el bateria, Vicenç Fontestad.

En un començament partiren de la base que només farien dues actuacions, una on assoliren la maduresa, a Girona, el 31 de maig, i una altra a Ciutadella, la ciutat que els veié néixer. "Entremig, però, pensàrem que no ens podíem oblidar de Mallorca, perquè allà hi anàvem a tocar moltíssim i perquè és on férem el primer disc i també forma part de la nostra història sentimental", recorda emocionat Carles Pons -guitarra i percussió-. I Barcelona, també caigué. Finalment, hauran estat cinc concerts entre finals de maig i el 19 de juliol. Una píndola del millor del grup menorquí que arrasà a finals de la dècada dels noranta i que va ser capaç de convertir algunes de les seves cançons en himnes d'una generació.

Il·lusió

"Nosaltres no sabíem la resposta que tindria la gent. Pots tenir unes previsions, però no t'imagines que la gent t'estimi tant". L'amor del públic, l'estimació, tanmateix, no els ha temptat a anar més enllà, perquè asseguren que fer-ho "tal vegada no seria retrobament, ja seria una altra cosa i no volem enganar ningú", afegeix el baix del grup, Jesús Moll. "Som molt conscients que la retrobada és limitada, però amb una il·lusió que no ens l'acabam".

Pensen fer un disc amb les actuacions programades fins ara? Un directe d'aquest retrobament intens? És la pregunta que retrona sempre seguit en la majoria d'entrevistes i rodes de premsa, però la cautela comanda i asseguren que "no ens hem plantejat fer una gravació dels concerts, ni fer discos. El més important ara és la retrobada, i en principi no hi ha intenció de fer-ho". El cantant del grup, Cris Juanico, afefeix que "potser gravarem qualque cosa, però si ho feim serà com un document per a nosaltres mateixos, un record d'aquest moment especial, però la idea no és gravar un disc".

El públic, la majoria d'una quarantena anys, ha anat als concerts de Girona i, segurament, anirà als de Barcelona, Porreres i Ciutadella per reviure emocions, per evocar joventuts perdudes. Ells ho saben i expliquen que en el primer concert del maig a La Mirona de Salt "des del primer minut tothom ja estava amb la predisposició de xalar el màxim possible. Ve a ser com un cavall quan arriba Sant Joan, que el veus amb unes ganes enormes de botar i que es desboca". Amb tot, alguns curiosos també han aprofitat per veure en directe el grup de què han sentit algun disc o han sentit a parlar a germans grans o als pares. "També hi havia gent jove que no ens havia vist mai", diu Sebastià Saurina. I aleshores t'adones que s'han fet grans. "Ens han pogut veure tocar els nostres fills. I la filleta de Titi, que no ens havia vist mai, també".

Després d'aquestes emocions intenses, tot tornarà a ser com era. I tots tornaran als seus projectes anteriors i a les seves feines.