Publicitat
Publicitat

Cinc llibres inèdits de Salinger

Noves obres del nord-americà podrien veure la llum a partir del 2015

"Quan no publiques, la sensació de pau és meravellosa", va dir J.D. Salinger l'any 1974 en una entrevista a The New York Times . En aquells moments, l'autor d' El vigilant en el camp de sègol ja feia més d'una dècada que no publicava cap llibre, i mai més no trencaria el silenci editorial. Mort l'any 2010 als 91 anys, Salinger no entregaria cap més novetat, si bé l'expectació per material nou no havia deixat de créixer. Pocs dies abans de l'estrena del documental que porta per títol el cognom de l'escriptor s'ha pogut saber que l'enigmàtic Salinger hauria deixat instruccions precises als seus hereus sobre la publicació de cinc nous llibres a partir del 2015.

Matthew Salinger i Colleen O'Neill -fill i vídua de l'autor- de moment no han confirmat ni han desmentit les afirmacions de David Shields i Shane Salerno, responsables del documental i de la biografia que ha de ser publicada aquesta mateixa tardor (en castellà serà editada per Seix Barral). "Tenim dues fonts independents i no relacionades que ens han verificat la informació", diuen Shields i Salerno, que han donat detalls sobre cadascun dels cinc llibres que podrien començar a arribar a les llibreries d'aquí dos anys, coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de l'escriptor.

Dues famílies plenes de secrets

La primera de les novetats és un volum de relats inèdits, entre els quals hi ha The last and best of the Peter Pans i altres narracions sobre la família de Holden Caulfield, protagonista d' El vigilant en el camp de sègol (1951). La novel·la va fer mundialment famós l'escriptor quan tenia poc més de trenta anys: encara se'n venen anualment uns 250.000 exemplars. La xifra total de vigilants escampats pel món supera els 65 milions.

La segona de les novetats seria The family Glass , que afegiria cinc narracions a les que ja han estat publicades. Els Glass són la segona família de ficció que Salinger va crear, protagonista de Franny i Zooey (1961) i de les nouvelles Pugeu la biga mestra, fusters (1955) i Seymour: una introducció (1963), aplegades en un únic volum. Shields i Salerno no han precisat si Hapworth 16, 1924 , protagonitzada per Seymour Glass i que mai no ha estat publicada en format llibre -va tenir molt mala acollida quan va aparèixer a la revista The New Yorker l'any 1965-, formaria part d'aquest segon volum amb inèdits de Salinger.

De la religió a la guerra

La tercera de les novetats és un assaig sobre la filosofia religiosa dels Vedanta, de la qual Salinger era seguidor i que algunes fonts biogràfiques han indicat com una de les causes per les quals l'escriptor va deixar de publicar la seva ficció.

Els dos títols que quedarien tindrien relació amb la Segona Guerra Mundial. Un seria una novel·la ambientada a la primera meitat de la dècada dels 40 i basada en la seva primera parella, Oona O'neill, que va deixar el jove aspirant a escriptor per l'actor i director de cinema Charlie Chaplin: quan es van casar l'any 1943 ella tenia 18 anys; ell n'havia fet 54. L'últim inèdit seria una nouvelle sobre les experiències bèl·liques de l'escriptor, un dels altres punts de la seva trajectòria vital que la biografia de David Shields i Shane Salerno asseguren que han explorat a fons. La biografia Salinger rondarà les 700 pàgines i vol respondre a alguns dels interrogants que han acompanyat l'autor des de fa dècades. Per què va deixar de publicar? ¿És veritat que tenia un problema físic que el torturava? ¿Va continuar escrivint fins al final de la seva vida? Per què no va permetre que un dels seus contes, Esme , fos adaptat al cinema? Com el va afectar que l'assassí de John Lennon estigués obsessionat amb Holden Caulfield? La resposta, ben aviat.