Publicitat
Publicitat

‘Càntic dels càntics’, en traducció pòstuma de Baltasar Coll

No és la primera vegada que es tradueix el Càntic dels càntics al català; són conegudes les versions que en feren Carles Riba, Jacint Verdaguer i, més recentment, Narcís Comadira i Joan Ferrer. No obstant això, la traducció que va realitzar Baltasar Coll Tomàs -prevere, docent, investigador i poeta, mort l’any 2010- incorpora una sèrie de diferències notables: “No és que només sigui una molt bona traducció; és un text molt poètic, extremadament elaborat i pensat”, afirma Maria del Carme Bosch, catedràtica de Llatí a la Universitat de les Illes Balears i responsable d’aquesta edició, coeditada per Lleonard Muntaner i la Fundació Baltasar Coll. És el primer text pòstum que es publica del religiós llucmajorer: “Ell era una persona molt meticulosa, minuciosa i detallista: va estar molt d’anys treballant en aquesta traducció, canviant constantment paraules i versos. Quan va morir, trobàrem una capsa sencera plena d’esborranys i diferents traduccions de Càntic dels càntics. N’hem publicat la versió definitiva”.

Llibre de l’Antic Testament

Càntic dels càntics és un llibre que forma part de l’Antic Testament que s’atribueix a Salomó (c. 970 - c. 933 aC), fill de David i rei d’Israel: un llibre enigmàtic i força cridaner capaç de despertar un fort interès més enllà de l’estricta religiositat. Sense mencionar Déu en cap de les seves línies, descriu el diàleg apassionat entre dos enamorats enmig d’una intensa voràgine d’imatges, metàfores i sensacions: una porta oberta “a l’univers de l’amor tendre, intensament eròtic i apassionat que sorprèn que hagi passat l’examen de l’ortodòxia i s’hagi pogut incloure en el cànon de llibres sagrats”, tal com escriu en el pròleg el canonge de la Seu, Teodor Suau i Puig. Il·lustra les seves pàgines un conjunt de gravats, obra del valencià Joaquim Ballester Ballester (1740-1808): “Baltasar -explica Maria del Carme Bosch- sempre tingué la idea que aquest llibret hauria d’estar acompanyat per una sèrie d’il·lustracions, però mai acabàrem de concretar el nom de l’artista. Quan va morir, em vaig trobar amb el dilema de com il·lustrar-lo: vaig pensar que si incloïen una sèrie d’imatges clàssiques ningú ens podria tirar en cara haver fet una cosa lletja perquè, al contrari, hem fet tot el possible per tal que aquesta traducció agradàs al públic”. La catedràtica, a més, confirma que la Fundació Baltasar Coll conserva nombrosos textos inèdits de l’autor que, en el futur, i “en mesura del que sigui possible”, s’aniran editant en format llibre.