Publicitat
Publicitat

MÚSICA

'La Brumàlia' de La Búsqueda i Los Valendas

Demà celebren com a germans més de dues dècades exemplars en el teatre Principal de Palma

"Canción de la desesperanza" i Ay Ay Ay Ay, de La Búsqueda, i Purple Friend i Water Python Skin, de Los Valendas, formen part d'una reserva memorial, limitada només per als que els han sabut fer justícia en els 28 anys de vida dels primers i els 23 dels segons. Són cançons dels seus inicis, que encara persisteixen insignes més de dues dècades després, tot i la intermitència d'activitat coincident en els dos grups. Com el "Guadiana", com sempre s'hi ha referit Xisco Vich de La Búsqueda, un dels més grans compositors mallorquins de pop, respecte de la naturalesa de la seva banda, el més proper al que seria un grup de culte, si més no per l'espècie de ritual que ha envoltat sempre la seva existència. "Ramón Godes -recorda Vich en referència al productor del seu primer disc, La Búsqueda (DRO, 1988)- em comentà que DRO tenia una llista secreta, dividida en el grup A, els que venien; el grup B, els que venien poc; i el grup C, els de prestigi, on hi érem nosaltres. No veníem gaires discos, però els donàvem prestigi per negociar a escala internacional". Tant, que en aquells inicis aconseguiren una fita insòlita -i més des de Mallorca- en la segona meitat dels vuitanta: editar a Mèxic o França, on varen vendre més de 15.000 exemplars del seu debut, el qual arribà fins al Japó, i actuaren fins a Itàlia.

Brumàlia, la seva singular celebració del nou solstici d'hivern, no només serà la comunió de dos concerts, amb sorpreses i actuació conjunta incloses, sinó que serà tot un espectacle amb projeccions a càrrec d'un equip d'artistes visuals: Gabriel Lacomba, en el cas de Los Valendas, i Roberto Rodríguez, Besllum i Toni Mora, en el cas de La Búsqueda, en què fins i tot "improvisaran amb efectes visuals a temps real", com comenta Vich, i es projectarà "una espècie de còmic en una cançó" per crear una "escenografia un poc onírica, per defugir l'estàndard dels concerts de rock", avança el cantant de La Búsqueda. "La gràcia de l'espectacle és el risc, concebut des de la llibertat i amb certs marges de sorpresa", remarca. La Búsqueda repassarà els seus quatre discos, "una versió totalment nova de la cançó Los Penitentes, un parell de versions sorpresa d'altres artistes" i cinc cançons noves del pròxim disc que trencarà amb gairebé nou anys de silenci discogràfic d'ençà de Los Penitentes (2004) i que en un principi havia de servir per celebrar els vint-i-cinc anys del naixement del grup, el 1985, i que - tempus fugit - ja sobrepassarà, i tot, el vint-i-cinquè aniversari del seu debut, La Búsqueda (1988).

És per això que la meitat del disc seran actualitzacions de clàssics del grup i l'altra meitat, cançons noves, com la titulada Los misioneros, la lletra de la qual "fa anys la vaig enviar a la revista Litoral, supervivent de la generació del 27, per a un número resum del rock espanyol i fa un mes vàrem decidir gravar-la" per a aquest nou disc, que "està pendent d'un canvi de micro que vaig descobrir per uns amics que tenen un estudi i vaig pensar que era millor de textura", comenta Vich. Un micro "per fer locucions de ràdio, que és molt càlid, i amb què Bruce Springsteen va gravar alguns discos; i a internet es diu que Michael Jackson hi va arribar a gravar Thriller ".

En el pròxim disc, que constaria d'unes tretze cançons, podria incloure's "si estam inspirats" alguna cançó del concert del Principal o fer-ne un possible DVD. Aquest cinquè treball podria sortir en un segell internacional ja que, segons Vich, "la cultura discogràfica espanyola està viciada i és molt conservadora; és un cercle viciós amb executius molt porucs que no volen arriscar-se i que van rodant de discogràfica en discogràfica, no com en els anys vuitanta que s'arriscava".

'The Truth Serum'

A Los Valendas, el concert els servirà de presentació oficial del seu recent cinquè disc, The Truth Serum que, "sent el més pensat en qüestió de temps, alhora és el més visceral de tots i el menys pensat", afirma Toni Noguera, guitarrista. "Hi ha guitarres, acústiques i elèctriques, gravades al dormitori de ca meva i de can Xavier perquè la primera presa sempre és més fresca que donar-li tantes voltes". El disc els reactiva d'ençà del Sugar Coated Lies (2006) i consolida la formació original amb què varen debutar el 1990: Xavier Escutia (veu i guitarres), Toni Noguera (guitarra), Carlos Garau (baix) i Cristian Constantini (bateria). Comptaran amb col·laboracions com la de Juanjo Tomás i Xesca Comas, del grup Sofá. La Búsqueda tindrà la formació original: Xisco Vich, Luis Escorcia (guitarra) i Javier Suárez (bateria), a més d'Arantxa Andreu (teclats), Jaume Compte (guitarra) i fins a tres baixistes, com Oriol Luna, i altres músics col·laboradors, com Miquel Àngel Aguiló (violoncel), fins a arribar a la desena de músics damunt de l'escenari.