Bernardí Roig trenca la rutina de la Phillips Collection

PalmaEn un exercici de provocació que ja ha practicat a espais museístics de Venècia, de Bonn o de Madrid, Bernardí Roig presenta avui la seva intervenció a la Phillips Collections de Washington, on el mallorquí és el primer espanyol convidat a participar en el programa ‘Interseccions’, dedicat a promoure una convivència creuada entre les pràctiques artístiques antigues i les noves.

En els espais del museu i entre pintures de Renoir, Bonnard, O’Keeffe, Van Gogh i Rothko, les figures blanques i grasses de Bernardí Roig desafien els visitants del museu en ocupar llocs del tot inesperats. Els homes inquietants, fets amb motlles de mides naturals i materialitzats amb resina de polièster i pols de marbre blanc, es veuen estrets entre les parets i semblen sentir-se acorralats per la seva mateixa situació angoixant.

Des de Washington, Bernardí Roig assegura voler qüestionar la relació del públic burgès amb els museus, alhora que intenta explicar la paradoxa en la qual viu l’espectador que sovint no comprèn el que veu a l’interior i a l’exterior del museu on es troben emplaçades les sis obres de l’artista mallorquí.

Llum de neó

Fins al 8 de març es podrà veure aquesta intervenció de Bernardí Roig a la Phillips Collection de Washington -un dels museus privats més importants del món-, fundat per Duncan Phillips el 1921 al barri de Dupont Circle de la capital dels Estats Units.

Tant amb les figures, la seva mateixa fisonomia, actituds angoixoses com també amb la presència habital d’uns llums de neó sovint cegadors, Bernardí Roig diu voler “provocar” l’erecció de l’ull i treure els espectadors de la seva habitual actitud “anestesiada”.

Encara que l’exposició faci part del cicle ‘Interseccions’ que organitza el museu de Washington, les escultures no han estat realitzades pensant en aquesta intervenció. Totes s’havien exhibit prèviament al Museu Ca’Pesaro durant la Biennal de Venècia de 2009, a l’IVAM de València o al Kunstmuseum de Bonn. Només l’obra The White Cage ha estat creada específicament per a aquesta mostra als EUA.

La intersecció de Bernardí Roig es planteja en dues direccions, segons va explicar l’artista en la presentació de la mostra: d’una banda, aprofundeix en el diàleg entre l’arquitectura i la circulació dels espais per “crear una tensió” entre les figures i els elements arquitectònics de l’edifici, i de l’altra, com s’ha dit anteriorment, la relació del públic burgès amb els museus, entre exhibir-se i observar l’exhibició.

Les figures de Bernardí Roig mostren que “la realitat no és suficient”, segons afirma, i això és perquè existeix la sensació que hi ha alguna cosa que falta als espais i a les mateixes obres, qualque cosa que no acaba de ser explicada.

L’exposició rep el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que ha finançat el transport de les peces. Bernardí Roig ja va ser l’artista escollit pel Govern balear per exposar a l’edifici de la Llonja al 2012. La seva mostra, Walking on faces, era un enrajolat de rostres de ciutadans mallorquins, entre ells el president José Ramón Bauzá, per sobre els quals caminaven els vistants.