Bep Joan Casasnovas: “La literatura menorquina viu actualment el millor moment de la seva història”

MaóBep Joan Casasnovas ha presentat aquests dies La paraula callada, un poemari dividit en tres parts en què rememora vivències personals, confessa indignacions i elogia el paisatge únic de Menorca.

Per què poesia?

Sempre m’ha agradat. Crec que 30 anys enrere ja llegia i m’interessava la poesia i, des de llavors, amb més o menys regularitat, he creat.

Què té la poesia per captivar-vos d’aquesta manera?

M’ajuda molt a estar bé amb mi mateix, tant en els moments de màxima alegria com en aquells més tristos. No hi ha cap farmàcia que tengui l’efecte que té la poesia.

Com s’aprèn a escriure poesia?

Llegint, escoltant molt i demanant. Jo m’he aferrat als paràmetres clàssics. M’agrada molt la mètrica. Crec que és un art, un joc, com qui fa mots encreuats i cerca la paraula que correspon a cada moment. Ara bé, tenc molt clar que allò més important en la poesia és el missatge. La literatura té el do de fer xerrar a qui vulgui, i de ser un canal per expressar alegries, dubtes, plaers, indignacions... Però si a aquest element hi afegeixes l’esforç per una forma concreta, crec que el valor s’incrementa.

La poesia és un bon canal per a transmetre la indignació?

Una de les parts del poemari, Glopades, és açò, una resposta a l’actualitat. Expressar el malestar amb certes accions com, per exemple, intervencions contra la natura i contra la humanitat. No vull fer una poesia partidista ni de sigles polítiques; simplement expòs una percepció humana. Algú ho expressarà amb un article d’opinió, jo ho faig amb un poema. Joan F. López Casasnovas, al pròleg del poemari, descriu aquests versos com poesia situacional, en què es defineixen moments.

I què ha de tenir un moment per ser susceptible de convertir-se en un poema?

Depèn de l’estat del poeta. Normalment, quan estàs dolgut reacciones més fàcilment, però també neix poesia dels bons moments. Crec en la inspiració. Hi ha èpoques en què la inspiració et xerra,i les paraules i els ritmes apareixen més fàcilment.

La poesia a Menorca passa un bon moment?

No només la poesia, sinó que la literatura en general viu el millor moment de la història de Menorca. Pau Faner, Joan Pons, Esperança Camps, Maite Salord, Josep Maria Quintana... són referents que no només han fet bona la seva obra en el marc menorquí, sinó que han arribat a tota la literatura catalana.

Per què aquest moment tan dolç?

És difícil saber-ho. Fa 20 o 30 anys es va sembrar i ara es recull. La gent creava poesia, però també l’explicava i la difonia. Els referents educatius també varen ser molt importants.

El moment dolç arriba, tot i les retallades de l’administració en el suport a la cultura.

Els responsables de l’Administració han volgut reduir o eliminar-ne certs sectors, perquè creuen que no són part de la seva cultura, i van molt equivocats. Han tancat l’aixeta a determinats sectors sota la consigna que “no són dels nostres”. Però hi ha una base cultural conscienciada, que ha fet que la reacció del col·lectiu sociocultural hagi estat molt important, i amb menys recursos la cultura perviu. S’ha de dir, de tota manera, que hi ha qui ha propiciat que la cultura sempre estigués lligada a la mamella de l’Administració pública, i açò és un error. Aquesta ha de donar la canya, però no condicionar la seva supervivència al sector públic.