Cultura 27/08/2013

Ari Beser, nét d'un tripulant dels bombarders

S.m.
2 min

Barcelona.L'avi d'Ari Beser es deia Jacob Beser. És l'únic home que va ser a l'Enola Gay i al Bock's Car , els dos avions que van buidar els seus estómacs sobre Hiroshima i Nagasaki. Tenia 24 anys i la seva feina era controlar el radar. A les múltiples entrevistes que li van fer sempre deia el mateix: si es repetissin les mateixes circumstàncies, en el mateix context, ho tornaria a fer. Va morir de càncer d'ossos, el 1992, quan el seu nét tenia només 4 anys. L'Ari ara viatja en el mateix vaixell que els supervivents d'Hiroshima i Nagasaki.

L'Ari no va tenir temps de parlar amb el seu avi, però s'ha llegit tota la documentació que va deixar: centenars de diaris, documents, llibres i vídeos. Quan va conèixer uns amics del seu altre avi, una família japonesa que havia sobreviscut a la bomba atòmica, va decidir investigar més. "El 2011 vaig començar a escriure un llibre sobre l'experiència del meu avi. Vull entendre'l, però també volia entendre la perspectiva dels japonesos, de les víctimes, i per això vaig viatjar al Japó", relata.

Allà va conèixer el germà i el nebot de Sadako Sasaki. La Sadako tenia només dos anys quan va caure la bomba. Aparentment, la radiació no la va afectar i es va convertir en una nena atlètica, plena d'energia. Nou anys després, però, mentre corria, va caure a terra. Li van diagnosticar una leucèmia. Una amiga seva de l'escola li va dir que si feia 1.000 grues de paper li concedirien un desig. Va morir als 12 anys i només va arribar a les 644 grues. Els seus companys de classe van continuar amb la tasca fins a arribar a les 1.000. La Sadako es va convertir en tot un símbol per als japonesos i va inspirar un llibre: Sadako i les mil grues de paper . L'Ari el va llegir quan era petit. "Va ser molt inspirador conèixer la família de la Sadako. T'adones que parlant i coneixent l'altre es podrien evitar molts conflictes".

L'Ari vol escriure el llibre perquè està convençut que molts nord-americans no coneixen aquest capítol de la història o la versió que en tenen no és del tot veritat. S'han explicat moltes mentides. Per exemple, la frase de Robert A. Lewis, que ha fet història. "Va escriure: «Déu meu, què he fet!» Però en realitat va dir una altra cosa. Ara per ara no us ho puc revelar", afirma Ari Besser. "Escriure aquesta història, però, està sent molt més complex que no em pensava", resumeix.

stats