MÚSICA
Cultura 18/10/2014

Antoni Parera Fons musica l’enyor i Joan Pons el canta

El compositor manacorí enregistra un nou disc al teatre Principal de Maó

Maria Josep Ferri
3 min

MaóEl sentiment de pèrdua que provoca l’enyor traspua en cada lletra, cada nota, cada silenci del nou treball d’Antoni Parera Fons. El compositor i músic manacorí enregistra aquests dies al teatre Principal de Maó les peces que integraran un disc, encara sense títol, que previsiblement veurà la llum la propera primavera. I per fer-ho s’ha envoltat de bons amics. Tan sols així s’assegura la confiança necessària per parir un projecte amb aquesta càrrega personal.

L’hi acompanyen el baríton Joan Pons, amb qui ha treballat en ocasions anteriors, l’escriptor Guillem Frontera, la pianista Joana Pons i el tècnic de so Albert Moraleda. Hi aporta també el seu granet d’arena el poeta Ponç Pons, autor dels tres poemes que són la base del segon cicle del disc, Tríptic del vent. El primer, Llums de tardor, està compost per set textos de Frontera que el mateix autor descriu, no sense posar-hi una mica d’humor, com “visions des d’una edat de la vida de la qual, pietosament, en dic tardor”.

Cada dia, des de dimarts passat, aquest grup d’amics, capitanejats per dues primeres espases del món de la música clàssica com són Joan Pons i Antoni Parera Fons, pugen a l’escenari del Principal per confeccionar amb delicadesa la que previsiblement serà una petita joia musical. Hi ajuda, i molt, la complicitat. “Tenim una química molt bona, empram un llenguatge fet de sobreentesos”, assenyala el compositor que, en aquesta ocasió, assumeix les tasques d’autor, productor i director artístic. La feina d’enregistrament s’allargarà fins dimecres vinent. Després correspondrà a Parera Fons i a Moraleda enllestir el treball discogràfic amb el muntatge final, una feina que, en alguns casos, podria emparentar-se amb la mateixa orfebreria.

Ajustament

De moment, el material de què disposen apunta amunt. Perquè així fos, ha estat important fer una feina prèvia d’ajustament de totes les peces: d’una banda, les lletres que, a més de representar un diàleg amb el ‘jo’ de la infància o de la joventut, amb el ‘jo’ superat pel pas del temps, podrien esdevenir un espècie de pont entre la Mallorca de Guillem Frontera i la Menorca de Ponç Pons; de l’altra, la música que, com explica el seu autor, és marcadament eclèctica, “amb pinzellades molt romàntiques, altres de clàssiques i altres de més actuals”; i, finalment, la interpretació a càrrec d’un dels cantants d’òpera amb major prestigi dins el circuit internacional. “Està tot molt pensat perquè Joan Pons s’hi trobàs a gust i pogués fer-se seva l’obra, perquè pogués entrar-hi, endinsar-s’hi i untar-se de la seva essència”, reconeix Parera Fons.

No ha estat aquesta una feina que li hagi resultat aliena, ja que al llarg de la seva extensa trajectòria ha compost per a algunes de les veus més prestigioses del bel canto, com la del tenor Josep Carreras o la de la soprano Montserrat Caballé. També per al mateix baríton menorquí, amb qui l’any 2005 va enregistrar el cicle El darrer viatge, amb textos de Guillem d’Efak. Aquesta volença del manacorí, resident des de fa uns anys a Zuric, per musicar poemes ha deixat altres obres remarcables com Geografies de l’ànima (2006), on es pot escoltar la mezzosoprano Maia Planas interpretar versos de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

El fet de treballar amb un format conegut, amb el qual Parera Fons se sent còmode, li permet lliurar-se a la innovació, potser també a la improvisació. “Sempre intent posar-me en el límit, experimentar les diferents maneres que hi ha per arribar a un mateix lloc”, anota, tot deixant espai perquè el seu amic Guillem Frontera resolgui així: “Antoni es pot permetre qualsevol aproximació al descarrilament”.

stats