Andrés Lima: "Treballar en català ha estat un repte molt estimulant"

Andrés Lima és un dels grans del teatre espanyol. El seu nom està lligat principalment a la companyia Animalario, amb la qual guanyà el premi Max i el Premio Nacional de Teatro. Amb obres com Hamelin, Marat/Sade i Urtain assolí tant l'èxit popular com el de la crítica, i es convertí en un dels directors més prestigiosos de l'escena actual. I ara recala a Mallorca amb la nova producció del teatre Principal de Palma, El malentès, d'Albert Camus. S'estrena avui i serà en cartell fins dia 15.

Com acaba Andrés Lima dirigint El malentès a Palma?

Tot ve d'un primer projecte que no vaig poder fer i que m'havien proposat l'any passat. Així que des del Principal em tornaren a contactar i m'oferiren per a enguany, aprofitant el centenari, que fes una obra de Camus. Un projecte que m'interessà molt, ja que les Balears sempre varen estar presents en l'obra de l'autor, i fins i tot lliguen amb bona part de la seva filosofia: el desig de la felicitat en el sud, una societat més justa i relaxada, a la vorera de la mar... Tot això féu molt atractiu l'encàrrec i no ho vaig dubtar.

I com ha estat l'experiència de treballar en català? En algun moment us vau plantejar la possibilitat de fer-la en castellà?

En cap moment. De fet, va ser un dels reptes que vaig assumir amb més ganes, i un repte sempre és un estímul. I et diré més: les paraules sovint són perilloses, perquè poden tenir dobles lectures. Però treballant a l'estranger vaig descobrir que quan no entens del tot l'idioma et fixes molt més en el to, en l'expressió, en el llenguatge corporal dels intèrprets, i aquest no engana. És llavors quan descobreixes quina és la vertadera intenció i intensitat d'un text. I fer-ho en català m'ha ajudat a aconseguir tot això. Amb ajuda, ja que el meu ajudant de direcció i la resta de l'equip sí que el parlaven.

Heu treballat molt a l'estranger. Com està la cultura en altres països europeus?

Millor. A tots els nivells. I no tan sols a França, que es podria dir que estan a Venus en comparació a nosaltres, sinó a la majoria de països del nord d'Europa. Per contestar la teva pregunta, basta dir que ja no tenim ni Ministeri de Cultura.

I per què passa això a Espanya? Per què no es tracta millor la cultura?

És difícil d'entendre. Crec que com més cultura té una persona més qüestiona les coses, i si qüestiones ets molest. Però no crec que els governants estiguin exactament en contra de la cultura en termes absoluts, sinó en termes de rendibilitat. No és tant una qüestió ideològica com pràctica. Treuen poc rèdit de la cultura.

El 21% d'IVA acabarà amb el teatre?

No. Potser ha estat un mal cop. I alerta amb altres disciplines com el cinema, que depèn més d'una indústria i les inversions. Però amb el teatre no podran, perquè és consubstancial a l'ésser humà. El fet teatral ha existit i existirà sempre. Si sortim al carrer i ens posam a escridassar-nos l'un a l'altre, tot d'una tindrem públic per a la nostra funció. És espontani i pot fer-se amb producció zero. Potser haurem de tornar als orígens.

Pel que fa a la vostra versió d' El malentès, quina és la proposta?

El text de Camus és com una metàfora de la història de la humanitat. Com un cercle viciós víctima de la seva pròpia rutina. I ho planteja en un context intemporal, que continua vigent. És per això que és una obra mestra. Parla de l'Europa de 1944 sota el domini nazi, però es podria traslladar al present i funcionaria en tots els àmbits: filosòfic, sociològic o psicològic. Aquesta obra, ara, a Síria arrasaria. Així que hem contemporalitzat la proposta, i ho hem fet amb un llenguatge basat en tècniques audiovisuals. Una sèrie d'imatges videogràfiques de Miquel Àngel Raió que tenen molta presència. A més, hem tingut una partitura original de Jaume Manresa que és absolutament contemporània.

Normalment treballau amb el vostre equip, però aquest pic l'heu format amb professionals de les Illes. Com ha estat l'experiència?

Fabulosa. He trobat un nivell excel·lent en la part tècnica i en la interpretativa. Els professionals insulars no tenen res a envejar als de la resta del país. De fet, estic segur que en un parell d'anys tots treballaran en els millors teatres espanyols.