Alberto Lievore : "Dissenyar no és res més que pensar abans de fer"

La vida d'Alberto Lievore és un viatge permanent. "La feina m'hi obliga", puntualitza. "De cada vegada odii més els aeroports. Pens sovint en el proverbi xinès que diu que viatjar fa la gent sàvia, i el savi queda a casa". Mallorca li serveix per desconnectar. Fa 25 anys que arribà a l'illa, convidat per una amiga d'una amiga. Primer, llogava cases grans amb amics. Després es va buscar un terreny per fer-hi ca seva. "No va ser senzill. Semblava neuròtic perquè no volia veure ni torres elèctriques, ni cables, ni cases". Sempre va cercar per la zona del sud-est mallorquí. Argentí, d'ascendència italiana, ho tenia clar: "Tenc el cor mirant al sud. Aquí he trobat la meva Sicília".

Va comprar el terreny al 1996. "L'any següent me n'oferien el triple. Em varen arruïnar l'estiu, però no el vaig vendre". Lievore i la seva dona feren una casa a la seva mida i amb els valors en els quals creuen. Hi estiuegen o hi hivernen sempre que poden. Cuinen, passegen, llegeixen o treballen. "Aquest és el nostre petit paradís. I és el lloc on podem exercir millor la nostra inadaptació social".

Silenci per pensar

Alberto Lievore (Buenos Aires, 1948), premi Nacional de disseny 1999, viu al rovell de l'ou de Barcelona, "d'aquí que necessiti un lloc on el silenci es pugui sentir, com aquest". Ell és el més vell i el que sintetitza totes les idees, projectes i objectes que surten de l'estudi que comparteix amb Jeannette Alterr i Manel Molina. I en surten moltes d'idees. I és que el segell Lievore Alterr Molina és, des del 1991, un referent internacional en el món del disseny. Cadires com la Catifai moltíssimes altres per a la firma italiana Arper, el primer pot antigoteig per a la mel de La Granja San Francisco, lavabos per a Huguet de Campos i els mobles d'Andreu World es troben a la nòmina exitosa dels seus dissenys.

En tot cas, Lievore no va de dissenyador estrella. És més, defuig de l'anomenat disseny d'autor. "A mi ningú no em contracta perquè em realitzi, sinó perquè l'ajudi". D'aquí l'exploració exhaustiva del client, de l'encàrrec que li han fet, del mercat existent... Cercar la correspondència entre el sentit i la forma: "El nostre treball és transmetre valors amb formes". I al final, "a l'estudi no feim allò que els altres volen, sinó que proposam allò que podrien voler. No vull sorprendre, vull enamorar".

És conscient que el terme "disseny" està molt pervertit. Fins i tot s'arriba a fer servir com a sinònim de "moda". "I a mi la moda no m'interessa. El disseny és una eina, una disciplina. Eames ho va dir millor: el disseny és un mètode per resoldre una necessitat. També podem dir que dissenyar no és res més que pensar abans de fer". I s'ha de pensar molt, amb un gran cabdal d'informació i amb la cultura com a bagatge. Alberto Lievore diu que "una actitud culta seria observar una cosa des de punts de vista molt diferents. Així que qualsevol cosa l'hem de pensar des de la sociologia, la tecnologia, la història, la filosofia. El que feim tot el temps és interpretar i sintetitzar".

I ho observa tot, perquè "m'interessa especialment la cultura del que és quotidià. I la quotidianitat és molt complexa. De manera errònia, ens han ensenyat a simplificar, tot i que en la vida qualsevol cosa està relacionada amb una altra o amb moltes altres. D'alguna manera, el disseny és sintetitzar tot això". Per aquest motiu, "a la premissa de Mies van der Rohe que deia 'més és menys', nosaltres afegim un 'més o menys".

Entorn i cultura

Observant el paisatge i la mar al fons, la conversa amb Alberto Lievore torna a Mallorca. A l'espai de la casa que fa servir com a estudi, ens mostra una maqueta de factura molt espontània de la cadira Saya, per a la firma Arper. "Aquesta ha nascut aquí, fa relativament poc, i ja no sé quants premis té". Ha de treballar, tot i les vacances.

Què hem de salvar de les nostres illes? "Estaria bé promoure un llenguatge autòcton. S'hauria d'entendre que l'entorn i la cultura del lloc han de condicionar qualsevol intervenció, hi ha d'haver harmonia. A mi m'horroritzen la majoria de les intervencions urbanes que es fan aquí. Està ple d'escultures. Els llenguatges del nouriquisme i l'estil neo alemany han fet vertaders desastres. I això que hi ha gent que té molt d'ofici, molt bon ofici,a Manacor sense anar més enfora, que podrien dur a terme projectes interessants. Sovint pens que aquí s'hauria de produir intel·ligència perquè les meravelles d'aquestes illes quedassin menys exposades. Hauríem de posar en pràctica allò que habilitar bé és viure millor. Salvam les Illes? M'hi apunt".