DARRERAMENT, cada dia que parl amb un gestor de la cultura d'aquestes illes, la me conta més grossa. Si ja us vàrem informar de la tudadissa que ha estat tenir una exposició de Boltanski a la Llonja només un mes perquè el Govern hi volia encabir dues mostres, amb les seves corresponents inauguracions, abans de la campanya electoral -ara li seguirà la de Rebecca Horn-, ja no només és l'executiu autonòmic el que manifesta aquest frenesí cultural o artístic que ja ens és tan conegut quan falten dos o tres mesos per a uns comicis autonòmics i municipals.
Ara també he sabut que el Consell de Mallorca, d'aquí a eleccions, entrarà amb calçador devers tres o quatre exposicions (no ve d'una) a la Misericòrdia, fins arribar al punt que una de les mostres, homenatge i recorregut per la trajectòria d'un artista vuitantí, només es podrà visitar durant 20 dies, la qual cosa significa una feinada per no res, un menyspreu per a l'artista, una manca d'oportunitats per als espectadors i una tudada de doblers públics. No tindran més sort ni una exposició de fotografia, ni una altra que va de parelles d'artistes (una cosa així com "junts, però no embolicats"). I ara no sé si me'n deix qualcuna d'altra exposició, perquè com els sol passar a alguns polítics, en tres mesos han de fer o ha de semblar que fan tot allò que no han fet en quatre anys.
La veritat és que a totes les institucions els ha pegat aquesta pressa inauguradora. També a l'Ajuntament de Palma, que ja va fer saber fa temps als gestors que estan al capdavant dels centres, que la cosa havia de ser potent de gener a maig d'enguany. Tant de bo que tenen l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i la Fundación Palma de Mallorca 365 que tot ho poden en matèria de finançar o ajudar a finançar els capricis artístics. En aquest sentit, sembla que l'IEB i les altres institucions participants, no hauran mirat prim en la despesa que haurà suposat l'exposició de l'Arxiduc al Casal Solleric.
Com no va mirar prim la conselleria de Turisme en pagar un comissari (del tot innecessari) per a un també innecessari i fins i tot contraproduent estand a la fira d'ARCO de Madrid. L'espai era un despropòsit, en el concepte o la manca de concepte, en la selecció de dues obres que res tenien a veure una amb l'altra i amb una selecció de catàlegs, com si a ARCO no hi hagués cap publicació que fullejar, ni res més per entretenir-se. Això sí, molt de logo institucional, que això fa propaganda. Tanmateix, com sempre ha passat (i és molt decebedor), l'únic objectiu es intentar rapinyar un parell de vots aquí i, en cap cas, promoure la cultura o l'art a l'exterior. Per això, em conten, el còctel ofert pel Govern a Madrid estava ple de galeristes i alguns artistes, tots de les Illes. Ens coneixem tant totes aquestes estratègies polítiques que ja no sé com se'ls ocorr encara fer-les servir.
