Portada 23/04/2015

El conte que ella mai no escriurà

1 min

S'HA PASSAT EL DIA asseguda a un balancí davant la mar. Endavant i enrere, en un moviment suau. Una cigarreta rere l'altra. Ajuden a pensar. "¿Quantes històries coneixes que no escriuràs?", li demanaren un dia. Ella va tenir la temptació de contestar que mai no en contarà cap que de veritat li ha importat. Les recorda paraula a paraula, del començament fins al final. Les ha viscudes i reviscudes. Llegides i també rellegides. Com si fossin contes que ja estan escrits, creu que en posar-los sobre paper la buidarien. I llavors què?

Els escriptors imaginen la vida dels altres a la vegada que ens en conten un poc de la pròpia. Els lectors, a través dels bons llibres, tenim el privilegi de viure i comprendre un poc millor altres existències. Els periodistes són una altra cosa. Diuen que un bon periodista val més per allò que calla que per allò que conta. Ella, asseguda al balancí, pensa si hi està o no d'acord. Encén una altra cigarreta.

El dia ha anat passant. Millor o pitjor, el dia sempre acaba passant. Fa fred davant la mar. Els llibres han celebrat la seva festa. S'han fullejat milers i milers de pàgines. I ella, en aixecar-se del balancí, pensa en els milions d'històries que mai no coneixerem. Històries interessants, dignes de ser contades. No les coneixerem. I que està bé que sigui així, que segueixin omplint totes i cadascuna de les persones que fullegen les històries dels altres, mentre conserven només per a elles les pròpies.

stats