El Govern no ha començat bé la seva singladura a la Conselleria de Salut. Que la nova consellera d'aquesta àrea d'enorme transcendència hagi nomenat la seva parella com a director de l'IB-Salut no és un tema que no tingui importància, ni tampoc que hagi d'entrar dins la normalitat. És la meva humil opinió: no és una pràctica bona ni aconsellable i aixeca unes suspicàcies que, nomenant un altre professional qualificat qualsevol, podrien haver-se evitat. Pot ser un focus de problemes.
I això que no dubt de la professionalitat de Juli Fuster ni de la seva vàlua per ocupar la direcció de l'IB-Salut. Té experiència d'haver-lo dirigit durant el primer Pacte de Progrés i també té en el seu currículum la Direcció General de Planificació i Finançament del segon Pacte. Però ara resulta que és la parella de la consellera de Salut, Patricia Gómez. I pot estar molt preparat, però no es pot aplaudir a la nova consellera la seva contractació.
Més enllà que puguin crear-se problemes a ca seva, en el cas de discrepàncies o d'haver de prendre decisions que puguin contrariar l'un o l'altre –tot això va seu–, ens podem demanar què passaria en el cas que la consellera, el Govern o el sector sanitari no estiguessin conformes amb la gestió del director de l'IB-Salut, o sigui, de la seva parella. Es pot pensar que la senyora Gómez no tindria cap problema a destituir-lo, però també es pot pensar que sí que en tindria. I per evitar aquestes suspicàcies, val més no entrar en terrenys tan pedregosos. Per molt manco, un jutge o un fiscal renuncien a un cas, un advocat també ho fa i fins i tot es pot desestimar la validesa d'un simple testimoni.
