Publicitat
Publicitat

El 'top ten' de la recerca del 2013

Forma part de la tradició nadalenca que les revistes científiques de referència, Science i Nature, facin el seu propi rànquing amb la recerca que consideren més exitosa de l'any. En la seva llista, Science destaca com a principal descobriment de l'any la immunoteràpia contra el càncer. En els assajos preliminars amb malalts de diversos tipus de càncer s'han obtingut molt bons resultats, fins al punt de parlar de remissió en casos de melanoma amb metàstasi.

Com activar el sistema immunitari contra el càncer

Entre els investigadors més punters que treballen en l'activació del sistema immunitari perquè reconegui i ataqui les cèl·lules cancerígenes hi ha el català Antoni Ribas, que investiga a la Universitat de Califòrnia per aconseguir que els limfòcits que hi ha a la sang puguin reconèixer les proteïnes alterades que contenen les cèl·lules malignes. "Aquestes cèl·lules del sistema immunitari hi són per protegir-nos de les infeccions, però el que volem és que reconeguin el càncer", explica Ribas a l'ARA. Per aconseguir-ho, els investigadors apunten a una proteïna dels limfòcits anomenada CTLA-4 que juntament amb PD-1 seria el que les frena a l'hora d'atacar les cèl·lules cancerígenes. El repte és treure'ls el fre.

El que s'està fent és una autèntica feina d'enginyeria amb limfòcits modificats que puguin reconèixer el càncer. "En melanoma i en càncer de pulmó és on els estudis clínics estan més avançats, ja en fase 3", explica Ribas. El 50% dels melanomes amb metàstasi responen al tractament. Entre aquests casos, en un de cada cinc no hi ha ni rastre de la malaltia.

Per primer cop clonen embrions humans

Un equip de la Universitat de Salut i Ciència d'Oregon ha aconseguit aquest any clonar embrions humans. Els investigadors van utilitzar la mateixa tècnica que es va fer servir per clonar l'ovella Dolly, la transferència nuclear de cèl·lules somàtiques, per així obtenir cèl·lules mare viables a partir d'embrions clonats.

La finalitat de la clonació és terapèutica i no reproductiva. Tot i que encara queda lluny, la fita d'Oregon representa un pas més en el camí cap a la clonació humana. "S'ha aconseguit desenvolupar un embrió fins a la fase de blastòcit; no l'han implantat però potser podria haver-se desenvolupat, tot i que probablement no hauria arribat a la fase de fetus, ja que el sistema encara és molt ineficient, però a ningú se li acudiria fer-ho", declarava a l'ARA Jordi Barquinero, investigador de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron (VHIR).

Les cèl·lules embrionàries són pluripotents, és a dir, capaces de diferenciar-se i convertir-se en qualsevol altre tipus de cèl·lula que forma el cos d'un ésser humà. Poden donar lloc a cèl·lules per tractar moltes malalties. Entre altres, cèl·lules cardíaques amb les quals regenerar cors infartats o cèl·lules hepàtiques per reparar fetges danyats o per regenerar pàncrees que no poden produir la insulina que necessiten els diabètics.

Cèl·lules solars més eficients i competitives

Aquest any s'ha donat a conèixer un nou material anomenat perovskita, amb el qual es pot abaratir la fabricació de cristalls per a plaques solars. Permet transformar el 15% de l'energia del sol que incideix a la seva superfície en electricitat.

Aquesta xifra està per darrere del rendiment actual d'algunes plaques solars, que està entre el 20% i el 25%. El que s'espera, doncs, és poder fer panells en què es barregin el silici i la perovskita, molt més econòmica, amb els quals es podria assolir una eficàcia del 30%.

Minironyons de laboratori 'made in' Catalunya

Quines són les instruccions que fan que el petit grapat de cèl·lules mare indiferenciades que formen un embrió s'acabin especialitzant per formar òrgans com ara un ronyó? I a més, ¿com saben el lloc concret on s'han de col·locar per complir la seva funció? Aquestes preguntes ja tenen resposta: uns investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), de l'Hospital Clínic i del Salk Institute de Califòrnia han estat capaços de crear minironyons al laboratori a partir de cèl·lules mare embrionàries humanes i d'iPS -cèl·lules de la pell de malalts revertides a l'estat de cèl·lula indiferenciada-. Els científics han desenvolupat un protocol per convertir cèl·lules mare d'embrions en cèl·lules progenitores del sistema de filtració i col·lecció renal en tan sols quatre dies en cultiu. L'òrgan resultant és similar al d'un embrió humà i té el mateix teixit i els mateixos conductes que permeten que el ronyó absorbeixi i excreti fluids.

El cervell com mai s'havia vist abans

Aquest any s'ha donat a conèixer una nova tècnica d'imatge per al cervell anomenada Clarity. Fa transparent el teixit del cervell, fins al punt que els científics creuen que permetrà comptar neurones una a una. Això serà útil per conèixer millor els processos que hi ha darrere alguns problemes que afecten aquest òrgan.

Troben l'origen dels raigs còsmics

Constantment arriben a la Terra partícules amb molta energia, a gran velocitat. Són els raigs còsmics. Fins ara se'n desconeixia l'origen. Una de les hipòtesis amb què s'especulava ha resultat que és la certa: el bressol dels raigs còsmics és a les supernoves. Per esbrinar-ho els científics han hagut d'analitzar les dades recollides durant quatre anys pel telescopi Fermi de la NASA. En l'estudi també hi han participat investigadors de l'Institut d'Estudis de l'Espai de Barcelona (IEEC-CSIC). Segons els investigadors, les conclusions són contundents: demostren "sense cap tipus de dubtes" que els raigs còsmics s'originen a l'interior d'aquesta explosió estel·lar.

Conèixer millor els raigs còsmics obre la porta a la resolució d'altres incògnites. Com a peces arqueològiques, poden explicar com es va formar l'Univers. Però l'interès pels raigs còsmics també està relacionat amb les missions que s'envien a l'espai. Se sap que els astronautes, que hi estan exposats quan són lluny de l'atmosfera terrestre -que faria d'escut-, en pateixen les conseqüències.

Copiar, tallar i enganxar gens de tot tipus

Als anys 20, amb la introducció del microscopi als quiròfans, es va fer un gran salt endavant, ja que es van començar a practicar cirurgies d'alta precisió, com per exemple a l'hora de reparar vasos sanguinis. Ara els biòlegs han començat a treballar a una escala encara més petita. Els científics han descobert que la proteïna d'un bacteri anomenada Cas9 és un excel·lent model de cirurgia micromolecular. La tecnologia Crisp, tal com s'ha anomenat aquesta tècnica, ha estat la protagonista de 50 articles científics a les revistes de més impacte durant l'últim any. I a hores d'ara ja ha permès manipular els gens de ratolins, rates, bacteris, del llevat, de peixos zebra, de mosques i fins i tot de cèl·lules humanes.

Dormir, imprescindible per 'netejar' el cervell

Dormir bé té molts beneficis. Se sabia que la falta de son afecta el sistema immunitari, que també afecta la memòria. I aquest any, en un estudi amb ratolins, s'ha sabut que mentre es dorm el cervell es neteja i s'allibera dels residus que genera mentre funciona, com ara les proteïnes residuals que es generen en alguns processos.

Un crani revoluciona el gènere 'Homo'

La troballa del crani més antic i complet d'un homínid de fa 1,8 milions d'anys porta a afirmar que els humans venim d'una única espècie. L'anàlisi comparativa de restes de cinc cranis trobats a Dmanasi, a Geòrgia, ha portat els científics a aquesta conclusió. Així doncs, els cranis incomplets trobats fins ara arreu del món de manera aïllada en realitat tenen les mateixes diferències que hi pot haver avui entre una persona i el seu veí o un esquimal, sense que això signifiqui que no pertanyin tots dos a la mateixa espècie, en aquest cas els Homo sapiens. De fet, segons l'article científic que exposa la conclusió, l'índex de variabilitat, que han calculat amb reconstruccions en 3D, és el mateix que es dóna entre humans o ximpanzés.

Els nostres microbis, la nostra salut

A l'intestí humà hi ha uns 10 milions de bacteris. Pertanyen a més de 1.000 espècies diferents, i la presència o absència d'alguns es correlaciona amb malalties intestinals. El Projecte Microbioma ha donat aquest any nous resultats. La falta de certs bacteris s'ha relacionat en un estudi amb ratolins amb el càncer de fetge i l'obesitat. Un altre estudi ha trobat que nens amb malnutrició no tenen un tipus de bacteri, cosa que empitjora la seva situació.