Els fons marins, plens de deixalles

Un mostreig del fons marí, en el qual han participat l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i la Universitat de Barcelona, revela que fins i tot en zones profundes de l’oceà s’hi poden trobar ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i tot tipus d’escombraries d’origen humà. Les escombraries s’han trobat per tota la Mediterrània, des de la plataforma continental europea fins a la dorsal mesoatlàntica, una serralada submarina que divideix l’Atlàntic de nord a sud i que és a uns 2.000 km de la costa.

Les escombraries són un problema en l’ecosistema marí, ja que alguns animals les poden confondre amb menjar i ingerir-les. Els organismes moren ofegats pels microplàstics o també per desnutrició, a causa de l’obstrucció dels estómacs. El corall i els peixos també poden quedar atrapats en les xarxes i els aparells de pesca abandonats -un fenomen que s’ha anomenat pesca fantasma -. “Algunes àrees del fons marí semblen autèntics abocadors”, explica el catedràtic Miquel Canals, del departament d’estratigrafia, paleontologia i geociències marines de la UB. “A l’oceà, d’escombraries se’n troben a tot arreu, des de les regions més remotes, com l’Àrtic i els mars del Sud, fins a les planes abissals, a milers de metres de fondària”.

Els científics han pres prop de 600 mostres al llarg de tot l’Atlàntic, l’Àrtic i la Mediterrània, en profunditats que van dels 35 fins als 4.500 metres. Christopher Pham, investigador de la Universitat de les Açores que lidera el projecte, explica que “el plàstic es la deixalla més comuna a tot el fons marí, mentre que les xarxes i els estris de pesca abandonats són especialment abundants en muntanyes submarines, ribes, monticles i dorsals oceàniques. La densitat d’escombraries més important s’ha trobat en els canons submarins”.

Aquests canons actuen de connectors entre les aigües costaneres i el mar profund. Els que es localitzen a prop de grans ciutats, com el canó submarí de Blanes -davant la costa catalana- i el canó de Lisboa -davant de la costa portuguesa-, poden canalitzar escombraries a una profunditat de fins a 4.500 metres o més.

Eva Ramirez-Llodra, investigadora del CSIC, explica que un “descobriment interessant és el que està relacionat amb els dipòsits d’escòria de carbó cremat al fons marí”. Es tracta dels residus de carbó cremat pels vaixells de vapor a partir del segle XVIII. “Això indica que els principals corredors marítims no han canviat en dos segles”, afegeix.

Per al mostreig, els investigadors llançaven una xarxa de malla fina. De cada captura es classificava, d’una banda, la biomassa, i de l’altra, les escombraries, separant-les per tipus: plàstic, metall, vidre, aparells de pesca abandonats, escòria de carbó o altres tipus d’escombraries.

“Hem trobat des de lavabos de ceràmica sencers fins a la caixa de la bassa salvavides d’un F15 (un avió militar) o un maletí. Gran part de les deixalles arriben al mar a través dels rius i, després de passar per la plataforma continental, baixen pel talús continental i s’acumulen al final del talús”, explica Joan B. Company, del CSIC.