Els cònjuges més tossuts pateixen més mal d’esquena

Se sap que les emocions influeixen en la salut, en particular si són negatives o molt intenses. Les persones crònicament empipades, tristes, frustrades o porugues tendeixen a estar crònicament malaltes, tot i que els últims anys no s’ha estudiat gaire quines emocions corresponen a quins mals. I sembla que els diferents tipus de conflictes conjugals podrien estar associats a diferents trastorns o malalties.

Hi ha un estudi clàssic de llarga durada amb desenes de matrimonis, que en el seu moment ja va revelar algunes correlacions sorprenents. Als anys 80 investigadors de la Universitat de Califòrnia (campus de Berkeley) van convidar parelles heterosexuals casades des de feia almenys 15 anys a recrear al laboratori alguns alts i baixos de la intimitat.

Matrimonis al laboratori

Primer, els cònjuges conversaven durant 15 minuts sobre com havia anat el dia. Els 15 minuts següents, se’ls demanava que tornessin a parlar d’un àmbit de la seva relació que generés disputes entre tots dos. En efecte, se’ls empenyia a discutir... i ells ho feien. “Ens vam limitar a prémer els botons adequats”, comenta Robert Levenson, professor de psicologia de Berkeley i últim signant de l’estudi. Després de les consegüents discussions, els cònjuges xerraven de manera desapassionada i sobre temes generals. Totes les interaccions es van enregistrar discretament en vídeo. A més, els participants van omplir qüestionaris detallats sobre el seu estat de salut. Des de llavors, cada cinc anys durant almenys dos decennis, les parelles van tornar al laboratori i van repetir tot el procés.

Els investigadors van examinar les expressions facials i les veus dels participants mentre discutien. A continuació, van comparar els senyals emocionals captats durant les disputes (a tall d’exemple, quan una persona s’empipa, abaixa les celles, obre més els ulls, prem els llavis i alça la veu) amb els qüestionaris sobre la salut.

Els cònjuges (en especial els marits) que s’enfurismaven durant les discussions tenien una probabilitat molt més alta de declarar que presentaven símptomes de problemes cardíacs, com dolors al pit o hipertensió, que no pas els cònjuges més tranquils. Els que es tancaven en banda eren més proclius a desenvolupar problemes musculars, per exemple dolor a l’esquena o al coll. Aquestes associacions eren molt específiques. Els cònjuges més enfurismats poques vegades tenien mal d’esquena, mentre que els que es tancaven gairebé mai no declaraven patir símptomes de problemes cardíacs. Les persones que tendien a respondre als conflictes posant-se tristes o sentint por no van declarar gaires problemes cardíacs ni musculoesquelètics.

Els resultats són lògics des del punt de vista fisiològic, afirma Levenson. La fúria, per exemple, eleva la freqüència cardíaca i provoca altres reaccions biològiques que, amb el pas del temps, acaben perjudicant el cor. “Fins ara no érem capaços de preveure’n les conseqüències particulars sobre l’estat de salut”, conclou Levenson.