La cançó de les balenes mediterrànies

Al Mediterrani hi viuen unes 3.500 balenes. Gairebé totes pertanyen a una espècie coneguda com a rorqual comú i es mouen entre Múrcia i Itàlia. Sota l'aigua hi veuen molt poc i per orientar-se i comunicar-se entre elles fan servir patrons de sons. Cada espècie emet els seus propis cants. Segons un estudi, les balenes de cada conca tenen el seu propi dialecte . L'estudi, fet des de la Universidad Complutense de Madrid juntament amb la Universitat de Hawaii i el grup de bioacústica del Cornell Lab of Ornithology, ha mesurat els polsos i els intervals dels cants de les balenes de la conca mediterrània i les que viuen a l'Atlàntic. Així és com es diferencien entre elles.

Malgrat que pertanyen a la mateixa espècie, aquesta no és l'única diferència. Els estudis genètics que s'han fet fins ara, analitzant restes de balenes, apunten que les del Mediterrani i les de l'Atlàntic no es barregen gaire. Per començar, perquè acostumen a moure's per la conca d'on són originàries. No obstant, se sap que un 7% de les balenes de l'Atlàntic periòdicament passen per l'estret fins al Mediterrani. Tot i així no es relacionen. El perquè i la dinàmica que segueixen no es coneix del tot, però. És el que vol esbrinar el grup de recerca que encapçala Àlex Aguilar, director de l'Institut de Recerca de Biodiversitat (Irbio), que compta amb el suport de la Fundació Zoo de Barcelona.

Més avistaments de balenes

El rorqual comú és un dels animals més grans del planeta. Poden arribar a mesurar fins a 27 metres de llargària. Al Mediterrani es calcula que hi viuen unes 3.500 balenes. Durant l'any es mouen de nord a sud, buscant aigües més fredes. Quan migren recorren entre 6.000 i 7.000 quilòmetres.

El rorqual comú del Mediterrani es reprodueix a la franja sud del nostre mar, a Tunísia i Algèria. Quan augmenten les temperatures migren cap al nord. Passen per Alacant entre febrer i març. A l'altura de Barcelona hi arriben entre maig i juny. "Entre la Península i les Balears, de manera paral·lela a la costa, a uns 80-100 quilòmetres, hi ha uns fronts de producció de nutrients que per a les balenes són com unes autopistes, el seu canal migratori", explica Aguilar.

Al juliol es troben millor cap al cap de Creus. Buscant l'aigua fresca, entre agost i setembre prefereixen el nord d'Itàlia, el mar de Ligúria i el golf de Lleó. Cap al setembre baixen un altre cop cap al sud, seguint una ruta entre Sardenya i les Balears, a més distància de la costa.

Al contrari que passa amb altres espècies marines, les poblacions d'aquest cetaci han augmentat. La seva pesca està prohibida des dels anys 80. Va ser a l'Atlàntic, on hi havia les grans factories baleneres, on més van minvar. Ara com que s'acosten poc a la costa difícilment topen amb les embarcacions esportives, que sí que fan mal a altres animals i que distorsionen la seva vida al mar amb el soroll dels motors. A més, les balenes tenen més menjar per a elles. Això és perquè els altres animals amb qui competien per l'aliment han disminuït. Els competidors més directes, les tonyines, que com elles mengen unes gambetes minúscules, el krill, han minvat a causa de la sobrepesca.

La contaminació és una altra de les principals amenaces per a la vida al mar. Ara bé, les balenes també se'n salven pel lloc que ocupen dins la cadena alimentària. Malgrat el seu enorme cos, la seva alimentació, sobretot a base de gambes i algues, les situa a dalt de tot de la cadena tròfica. D'aquesta manera, escapen del gran impacte de contaminants com el PCB, el mercuri i altres metalls pesants, que s'acumulen al greix dels animals, que al mateix temps es mengen altres animals, i acumulen així altes concentracions, les seves i les del seu aliment, que acaben malmetent la seva salut.

En augmentar la població també se'n veuen més. Habitualment són difícils de veure, ja que el 80% dels exemplars viatgen a una distància d'entre 90 i 110 quilòmetres de la costa. Els últims anys, però, hi ha hagut alguns avistaments ben pròxims, entre 5 i 9 quilòmetres de la costa barcelonina.

Les barbes de les balenes

Davant tots els canvis que des de fa dues dècades afecten les balenes, els científics veuen la necessitat de conèixer més bé la seva dinàmica. Se sospita que també és nou el fet que hi hagi un 7% d'exemplars que entren de l'Atlàntic al Mediterrani. El motiu d'aquesta nova situació pot tenir a veure amb el canvi de corrents a l'estret de Gibraltar. "Hi ha entrada d'aigua de l'Atlàntic al Mediterrani", diu Aguilar.

Els científics, però, no saben si després tornen o es queden. On van i què fan no se sap. "Sabem que no es creuen amb les balenes mediterrànies, no es barregen", explica Aguilar. En els seus gens està escrit que, efectivament, entre les d'una conca i de l'altra no hi ha relacions parentals. "Per entendre millor quina és la dinàmica de moviments entre les balenes de l'Atlàntic i del Mediterrani utilitzarem els marcadors químics que hi ha a les seves barbes", afirma Aguilar.

Aquestes barbes són una placa triangular d'uns 80 i uns 40 centímetres d'amplada i de llargada, situada a les dents. Es tracta d'un material similar a les ungles que es desfila amb una sèrie de pèls i que utilitzen per filtrar l'aigua i extreure així el seu menjar. "A aquestes barbes es van dipositant tot tipus de materials que donen informació per determinar les característiques de les aigües on han estat", explica Aguilar.

És el mateix que si a un humà se li agafa una ungla o un cabell. Si s'analitza es pot saber on ha estat, si ha pres drogues o si ha estat en espais contaminats. Les barbes de les balenes acumulen entre 3 i 4 anys d'informació. "Podem saber on ha estat la balena perquè els isòtops de les aigües de cada indret són diferents; així podem reconstruir els seus moviments", diu Aguilar.