Misc 27/04/2014

1.000 espècies de bacteris dins d’un petó recargolat

Dins de la boca hi ha una gran biodiversitat de microbis que viuen en equilibri. L’excés d’uns o l’absència d’altres provoquen malalties bucals

Mònica L. Ferrado
4 min
1.000 espècies de bacteris dins d’un petó recargolat Boques medievals Per entendre la dieta dels nostres avantpassats

Entre els científics no hi ha acord: l’intercanvi de fluids durant un petó, ¿pot contribuir a les càries o té efectes preventius? Alguns estudis apunten que té efectes preventius, que l’augment de saliva ajuda a combatre els bacteris dolents. Altres afirmen que no és clar si els bacteris responsables de les càries es puguin traspassar i, per tant, influir en l’aparició de càries. A la llum de la recerca, les dues afirmacions poden ser correctes. Del que no hi ha dubte és que a la boca hi ha més de 1.000 espècies bacterianes, segons les últimes dades del projecte Microbioma Humà. N’hi ha que protegeixen de les malalties dentals, com ara la càries, la peridontitis i l’halitosi. Al mateix temps, altres són les responsables d’aquestes patologies bucals. Els científics estan trobant com establir un equilibri en la flora bucal per tal d’incentivar els bacteris bons com a guàrdies de la salut bucal.

Recentment, investigadors de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) han descobert un nou bacteri anticàries, que han seqüenciat i han batejat amb el nom de Streptococcus dentisani. D’altra banda, un altre grup format per investigadors de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la spin-off sorgida del món científic AB-Biotics també treballen en el desenvolupament de productes amb altres bacteris, alguns Lactobacillus, que contribueixen a la formació d’un biofilm bucal que protegeix contra la càries, l’halitosi i que millora la gingivitis.

Un poble lliure de càries

Segons explica Josep Nart, cap del departament de periodòncia de la UIC, el punt de partida dels seus estudis sobre els bacteris que habiten la boca és en un poble aïllat al Perú, on tenen la millor salut oral del món. Gairebé no hi ha càries, ni peridontitis, ni halitosi, explica. Hi intervenen els bacteris, encara que, indica Nart, “possiblement, en aquesta resistència hi ha un cert component genètic”.

Amb mostres de saliva de persones amb una boca completament sana, els investigadors de la UIC i AB-Biotics han detectat alguns bacteris protectors abundants a les boques sanes. “Ocupen l’espai i eviten que altres bacteris relacionats amb malalties l’ocupin”, explica Nart. De fet, ja s’han començat a produir productes com xiclets, pastes de dents i esprais que en contenen. AB-Biotics, l’empresa amb la qual ha col·laborat la UIC, ha signat un contracte amb la firma danesa CMS Dental per dur al mercat aquests nous productes.

Bacteri anticàries

L’altre microbi anticàries identificat pels investigadors de Fisabio també ha estat patentat i està a punt per ser comercialitzat en uns cinc anys. El nou bacteri actua com un escut contra els bacteris que provoquen la càries, ja que produeix una substància que els inhibeix. En els seus estudis hi han participat 120 persones amb boca sana. D’aquestes, 118 tenien el nou bacteri.

Un cop identificat, abans de començar els assajos amb humans s’ha fet una prova a l’Academic Center for Dentistry d’Amsterdam (ACTA), on hi ha un model de boca artificial que recrea la composició bacteriana de la placa dental humana. Amb les diferents proves s’ha demostrat que administrant el nou bacteri es disminueix entre 3 i 10 cops la producció de l’àcid que provoca les càries.

Malgrat la vàlua del descobriment de bacteris nous, els mateixos investigadors són molt prudents per no magnificar els beneficis dels probiòtics que desenvolupen. “Els bacteris sols no poden combatre la càries, que afecta entre un 80% i un 90% de la població. És una malaltia multifactorial i per tant hi influeix també la dieta, el pH de la saliva, el sistema immunitari, la forma i la duresa de les dents i la higiene bucodental”, explica Alejandro Mira, que ha dirigit el projecte.

El codi químic de l’alè

L’halitosi és una altra de les malalties bucals més comunes. Afecta al voltant d’un 25% de la població. Els responsables del mal alè són uns bacteris anaerobis gramnegatius que s’allotgen a la llengua i que són responsables de la producció de gasos durant la descomposició dels aliments. A la seva acció també hi contribueix el pH de la saliva de cada persona i la sequedat de la boca. Durant molt de temps, per combatre el mal alè s’han utilitzat pastes de dents i col·lutoris que arrasen tots els bacteris de la boca igual que un incendi acabaria amb tota la vegetació d’un bosc. Els científics, però, han observat que no és una bona estratègia perquè, un cop més, trenca l’equilibri i fa desaparèixer els bacteris que protegeixen. En concret, no convé que hi desapareguin els bacteris grampositius, que segreguen un enzim que fa que les proteïnes dels aliments siguin més digeribles pels gramnegatius i els provoquin menys gasos, és a dir, que generin menys pudor. Per tant, una altra de les línies de recerca en marxa consisteix a trobar fórmules per incentivar els bacteris amb efectes protectors.

Per contra, tant els científics com molts odontòlegs han deixat de recomanar els col·lutoris més agressius, que emmascaren l’alè però no restableixen l’ecologia oral, sinó que fins i tot la poden empitjorar. “Els col·lutoris no busquen un equilibri”, observa Nart. Per exemple, alguns contenen molt d’alcohol, que asseca la boca.

Boques medievals per entendre la dieta dels nostres avantpassats

Un estudi internacional, en què ha participat la Universitat de València, ha permès estudiar la tosca de les dents d’una població medieval alemanya que va viure fa un miler d’anys. Han descobert que la cavitat oral dels antics humans manté nombrosos patògens oportunistes i també que la malaltia periodontal la provocaven els mateixos bacteris que en l’actualitat, tot i els grans canvis en la higiene i la dieta humana. També han descobert que el microbioma oral antic humà ja tenia els mecanismes genètics bàsics per a la resistència a antibiòtics, vuit segles abans de la invenció d’aquests fàrmacs. S’han identificat també components de la dieta com, per exemple, les espècies de plantes i els animals que menjaven les poblacions antigues. Entre les quals el blat, la col, l’ovella i el porc.

stats