Misc 30/06/2013

Els avis centenaris participen en la recerca

L'Idibell analitza mostres de sang de 25 persones de més de cent anys d'arreu del món per trobar nous fàrmacs que retardin l'envelliment

Mònica L. Ferrado
4 min

Fins fa un mes, en Jiroemon Kimura, de 116 anys, era l'home més vell del món. L'acaben d'enterrar a Kyotang, a prop de Kyoto, la terra on va treballar com a agricultor i carter. En el seu últim aniversari, al desembre, quan li van preguntar com és que vivia tant, va dir que potser perquè sempre mirava als núvols i perquè mantenia la seva ment en forma, als seus últims dies estudiant anglès. Al Japó hi ha més de 50.000 centenaris. És el país del món on n'hi ha més i la ciutat d'Okinawa s'endú el rècord. Però hi ha altres zones blaves, tal com Dan Bueltner, divulgador de National Geographic , va batejar els pobles del planeta amb més centenaris. Estudiant-los es coneix cada vegada millor el perquè de la longevitat, on són els límits que pot aguantar el nostre cos. Els pobles de Nuoro (Cerdanya) i Nicoya (Costa Rica) formen part de la geografia de la longevitat. I a l'Idibell, a Barcelona, tenen mostres d'ADN d'avis centenaris d'aquests pobles que serviran per trobar dianes per a nous fàrmacs epigenètics que algun dia potser ens allargaran la vida.

En total, 25 centenaris de diferents ciutats del món han donat una mostra de la seva sang per a aquest estudi. També n'hi ha de catalans. A Catalunya hi ha 1.637 persones de més de 100 anys, el doble de fa una dècada, segons dades del 2012 de l'Idescat. Més de 1.300 són dones.

Nous fàrmacs epigenètics

Entre els objectius de l'estudi hi ha determinar els canvis epigenètics, és a dir, els mecanismes que influeixen en el genoma. Se sap que la metilació, que fa que els gens s'activin o no, s'altera amb l'edat. Els investigadors de l'Idibell ho saben no tan sols pels estudis amb centenaris, si no també amb criatures que pateixen progèria, una malaltia que consisteix en un envelliment prematur, de tal manera que un nen d'uns 6 anys cronològics té el cos d'una persona de 90 anys. Hi ha gens que guanyen en metilació, per això hi ha més risc de càncer, i d'altres que en perden. Se sap que en aquests nens hi ha una mutació en una proteïna que altera tot aquest mecanisme epigenètic. L'equip d'Esteller investiga en teràpia gènica per actuar sobre aquesta proteïna perquè podria ser una de les maneres d'endarrerir l'envelliment, en aquests malalts i en persones sanes. Han tingut èxit en ratolins amb progèria, explica Esteller.

L'envelliment de les cèl·lules és més complex, però. Gràcies a les anàlisis de l'ADN de centenaris, se sap que el genoma té diversos mecanismes alterats. Hi ha mutacions en els mateixos gens. Entre d'altres, en els que intervenen en la regulació de la insulina, el càncer i les malalties cardiovasculars.

Poques eines

L'única mesura antienvelliment per a la qual hi ha evidències científiques és la restricció calòrica, és a dir, menjar menys. "Amb moderació, esclar", indica Esteller. Estudis amb ratolins han demostrat que ingerint un 40% menys de calories vivien més i desenvolupaven menys càncers.

Aquesta reducció en la dieta també es tradueix en beneficis en una altra peça fonamental del mecanisme genètic: les sirtuïnes, uns enzims implicats en la regulació de l'ADN.

Els gens tan sols són una part de la història. L'engranatge cel·lular és molt complex i hi ha altres peces implicades en l'envelliment cel·lular. Els telòmers, per exemple, les terminacions que protegeixen les puntes dels cromosomes, s'escurcen. Des del CNIO, per exemple, l'equip de Maria Blasco va desenvolupar fa un temps un test amb el qual mesurar la llargada dels telòmers com a eina per mesurar l'edat biològica (i no la cronològica). De fet, l'any passat els investigadors d'aquest centre van presentar un ratolí que havien tractat amb teràpia gènica per introduir al seu material genètic un gen que permetia allargar els seus telòmers. Amb això van aconseguir allargar la vida del ratolí en un 24%.

Una nova peça

Amb els estudis sobre centenaris i malalts de progèria, l'equip d'Esteller ha detectat una altra peça cel·lular que s'altera, les histones, una mena de boles petites encarregades d'empaquetar la cadena d'ADN que, tota desplegada, pot arribar a mesurar dos metres de llarg. "Com més es tensa aquest empaquetament, més s'envelleix", explica Esteller, que també està desenvolupant nous fàrmacs per intervenir en les histones.

Suma d'estratègies

Per atacar l'envelliment caldrà apuntar a diferents dianes. Aquest mes, la revista científica Cell publica un article de revisió en què resumeix en 9 els mecanismes cel·lulars que ja es coneixen i que cal abordar conjuntament per viure més anys i amb salut. "Ha arribat el moment de presentar i integrar de manera organitzada i comprensible les claus moleculars d'aquest procés universal", explica Carlos Pérez-Otín, investigador de la Universitat d'Oviedo i un dels autors del treball, juntament amb Maria Blasco. Segons Pérez-Otin, s'han escrit més de 300 teories per explicar l'envelliment. Ha arribat el moment d'unificar-ne la complexitat.

L'estudi agrupa les causes de l'envelliment en tres nivells. Els danys primaris serien els que directament afecten la informació genètica, l'ADN, les mutacions que donen instruccions al nostre cos. Una altra alteració que apareix amb l'edat és la desregulació dels mecanismes que s'encarreguen de "recollir les escombraries cel·lulars" que s'acumulen, com ara l'excés de certes proteïnes, per exemple la betamieloide, a la qual s'atribueix la malaltia d'Alzheimer.

Diàriament, al cos moren i neixen milers i milers de cèl·lules, en un procés de mort i renovació constant. És el procés natural: tota cèl·lula ha de néixer i morir per deixar pas a altres de noves i sanes. Així ens mantenim joves. Quan s'envelleix, aquest procés no funciona a l'hora. Fins i tot és més freqüent que es descontrolin cèl·lules que no moren i provoquen tumors.

Els autors de l'estudi també apunten a una moda que fins i tot pot empitjorar aquesta desregulació del reemplaçament cel·lular: els antioxidants. En l'article indiquen que no està demostrat que aquests productes funcionin contra l'envelliment. Alguns estudis fins i tot han insinuat que podrien restar efecte als tractaments per al càncer.

Menys recanvis

L'estudi també apunta al col·lapse dels mecanismes del cos per generar cèl·lules mare capaces de regenerar els teixits i estimular el sistema immune. La persona que més anys ha viscut és una dona francesa de 122 anys. Tots els centenaris tenen en comú que mengen sense excessos, i mantenen una vida social activa. En estudis amb animals, s'han trobat alguns gens que, si s'alteren, en cucs i ratolins es pot doblar el temps de vida.

stats