Publicitat
Publicitat

Tortugues sense una segona oportunitat

Un 40% de les tortugues que els pescadors capturen accidentalment acaben morint

Quan un pescador captura una tortuga marina accidentalment intenta tallar el fil de pescar -sense pujar l'animal a l'embarcació- per poder tornar-la al mar. Però prop del 40% de les tortugues alliberades moren mesos després per les seqüeles d'aquesta pesca accidental, segons alerta un estudi publicat a la revista Marine Ecology Progress Series . Firmen el treball els experts Lluís Cardona i Irene Álvarez de Quevedo, del departament de biologia animal i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), i Manu San Félix, del Centre Vellmarí de Formentera. Es tracta del primer estudi científic basat en un seguiment amb emissors per telemetria via satèl·lit d'un grup de tortugues babaues alliberades al mar després d'haver estat capturades per vaixells palangrers al litoral espanyol.

Captures al Mediterrani

La tortuga babaua ( Caretta caretta ) és la tortuga marina més abundant a la conca mediterrània i una de les més amenaçades del món. De perfil nòmada, fa llargues migracions i torna a les platges on va néixer per pondre els ous. Les principals platges de nidificació són a les costes d'Amèrica del Nord, el Brasil, el Japó, Oman, Austràlia, Cap Verd i al Mediterrani oriental (sobretot a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia).

Cada any la flota palangrera de tot Espanya captura prop de 10.000 tortugues al Mediterrani. Però més del 95% encara són vives quan les recullen els palangrers. A la recerca d'aliment, les tortugues mosseguen els esquers i s'enganxen als centenars d'hams dels arts de pesca de la flota palangrera. El quelonis torna al medi marí amb un ham clavat al cos -a la boca o a l'aparell digestiu- que porta enganxat un tros de fil de pescar.

Segons aquest nou estudi, el 40% de les tortugues alliberades al mar pels pescadors moren durant els tres mesos posteriors. El problema no és l'ham, sinó el fil de pescar que porta enganxat. "La tortuga s'empassa el fil, que circula pel tub digestiu fins que l'extrem surt per la closca. El fil tibant ulcera els òrgans interns, i això és el que causa la mort dels animals", explica Cardona. "El que caldria fer és pujar a bord les tortugues enganxades al palangre, amb l'ajuda d'un salabre, i tallar el fil de pesca just arran de l'ham: la mortalitat per lesions es reduiria a la meitat i l'impacte poblacional seria acceptable", afegeix l'expert.

Sense sortida

La pesca amb palangre de superfície al Mediterrani afecta sobretot les tortugues originàries del continent americà, a més de 7.000 quilòmetres de distància. "A causa de la circulació oceànica, les poblacions atlàntiques queden atrapades al Mediterrani durant molts anys. Per tant, s'exposen més al risc de la captura accidental dels pesquers", explica Cardona. Molt poques de les tortugues americanes que entren al Mediterrani en poden sortir.

La solució a les captures accidentals seria introduir alguns canvis en les pràctiques de pesca, com ara calar a més fondària, no fer servir cefalòpodes com a esquers i modificar el disseny dels hams. "Com que és una espècie de vida llarga, una mínima diferència en les taxes de mortalitat tindria un impacte molt significatiu en les poblacions", diu Irene Álvarez. "Si volem que la pesca amb palangre de superfície sigui efectiva i més sostenible, caldrà anar-hi introduint una sèrie de canvis amb un cost afegit", conclou Cardona.