Misc 28/10/2016

Ratolins humanitzats per curar la diabetis

Obren la porta a futurs assajos clínics amb un nou fàrmac per a malalties autoimmunes

M.l.f.
3 min
Ratolins humanitzats per curar  la diabetis

Els ratolins amb material biològic de pacients són cada cop més habituals. Investigadors de l’IDIBAPS i de la Universitat de Calgary, al Canadà, han utilitzat ratolins humanitzats en estudis molt prometedors sobre malalties autoimmunes com la diabetis tipus 1, l’esclerosi múltiple i l’artritis reumatoide. Als ratolins els han trasplantat leucòcits de malalts diabètics humans que serveixen per observar si es poden reparar les anomalies moleculars que hi ha darrere d’aquestes malalties.

Els investigadors han descobert nous mecanismes cel·lulars i nous fàrmacs que protegeixen l’organisme contra aquestes malalties autoimmunes sense atacar tot el sistema immunitari i, per tant, sense deixar els pacients desprotegits davant d’altres infeccions com fan els actuals medicaments. Els fàrmacs que actualment s’utilitzen en aquestes malalties no són selectius, i per tant, actuen contra tots els components del sistema immunitari.

Els fàrmacs estan dissenyats amb nanopartícules que s’adhereixen als limfòcits T del pacient (dels quals és portador el ratolí), i que es comporten de manera incorrecta en el context de la malaltia autoimmune. Ataquen les cèl·lules de l’organisme en comptes de protegir-les. Els investigadors utilitzen nanopartícules d’uns 50 nanòmetres de diàmetre capaces de reconèixer els limfòcits T defectuosos i actuar-hi. Els converteixen en cèl·lules reguladores, suprimeixen la inflamació i aturen la progressió de la malaltia. “No curarien les malalties ni regenerarien les parts dels òrgans destruïts, però reequilibrarien el sistema immunitari de l’organisme”, explica Pere Santamaria, al capdavant del projecte i amb doble adscripció, com a investigador de l’IDIBAPS i de la Universitat de Calgary.

La recerca, que s’ha publicat aquest mateix any a la revista Nature, ha permès identificar quin és el mecanisme d’acció que explica l’eficàcia d’aquestes nanopartícules. Es tracta d’un mecanisme en cadena. “Els limfòcits ja regulats comencen a donar instruccions a altres glòbuls blancs del sistema immunitari perquè es converteixin en “bones cèl·lules” i creen un “efecte dòmino”, explica Santamaria. Per tant, s’expandeixen in vivo de manera eficient i reproduïble.

Un dels aspectes més importants de les nanopartícules és que podrien ser efectives per a moltes de les 80 malalties autoimmunes que existeixen. De fet, els fàrmacs que s’han desenvolupat per a la diabetis tipus 1, l’esclerosi múltiple i l’artritis són gairebé idèntics. “Només canviant 14 aminoàcids, podem redirigir el fàrmac cap a una malaltia o una altra. Ofereix tot el que idealment ha de tenir un fàrmac: especificitat i eficàcia”, comenta l’investigador de l’IDIBAPS i de la Universitat de Calgary.

El grup d’investigació ha provat l’efectivitat dels fàrmacs en cinc malalties autoimmunes diferents amb resultats positius. “Si funciona en humans igual que ha funcionat en els ratolins (cosa que encara no sabem), simplificarem la complexitat terapèutica de les malalties autoimmunes, i això pot tenir una gran repercussió social”, valora Santamaria.

A punt per als assajos clínics

Els estudis amb ratolins han demostrat que el nou fàrmac experimental és efectiu, segur i no té efectes secundaris detectats. Ara els investigadors estan treballant per dissenyar els protocols necessaris.

Un cop publicat l’estudi, la investigació s’ha transferit a l’empresa farmacèutica Parvus Therapeutics, fundada l’any 2009 pel mateix Santamaria, per començar a manufacturar els fàrmacs per als assajos clínics. El primer serà per a la diabetis tipus 1, previsiblement d’aquí tres anys, i costarà uns 30 milions de dòlars. “Comptem amb capital privat i estem negociant partnerships amb grans farmacèutiques que ens ajudaran a finançar els assajos clínics. Si tot va bé, després de la diabetis començarem amb l’esclerosi múltiple”, explica Santamaria. La recerca és un exemple de serendipitat, la paraula que defineix el fet que en ciència sovint hi ha descobriments que són casualitat. Santamaria va detectar el potencial d’aquest compost mentre estava fent altres estudis sobre el pàncrees. I va decidir tirar per aquesta línia, que promet arribar lluny.

stats