Uns biòlegs de Marsella han presentat un nou virus, que van anomenar inicialment NLF, segons publica Science . L'havien vist primer atacant i intentant matar una ameba a les costes de Xile, i després van trobar-ne un altre exemplar a Austràlia. Quina diferència fa un microbi més o menys rellevant quan n'hi ha milions de descoberts i encara molts més per descobrir? La primera pista la trobem al nom. NLF vol dir new life form , en anglès una nova forma de vida. I és que el virus és gegantí, fins al punt de semblar un bacteri, un altre tipus de microorganisme que normalment és cent vegades més gros. Les curiositats no s'acaben aquí. L'NLF té un genoma llarguíssim, més que el dels bacteris, i fins i tot rivalitza amb el d'algunes cèl·lules eucariotes (les que tenim els animals i els vegetals, per exemple). Què fa amb tanta informació genètica un organisme en principi tan simple com un virus? La sorpresa final va venir quan els científics es van adonar que només un 7% dels gens d'aquell virus eren reconeixibles. La resta no s'assemblaven a res del que hi ha a les bases de dades (que a hores d'ara ja és molt i molt variat). O sigui, que ens acabem de topar amb una part de l'arbre de la vida totalment desconeguda. No sabem d'on surten aquests virus ni com han evolucionat fins a aquest punt, però sembla que estan escampats per tot el planeta. Quina mena de secrets amaga el seu ADN? Què n'aprendrem? De moment, veient el potencial de la descoberta, ja els han buscat una etiqueta millor: oficialment ara s'anomenen Pandoravirus . Esperem que no sigui un nom profètic.
