El professor de filosofia que va provocar un conflicte titllant l’homosexualitat d’antinatural -o això van dir que havia dit- va perdre una bona oportunitat de fer de professor. En un tema multifactorial com la sexualitat hi intervenen almenys la genètica, l’epigenètica, l’anatomia, la fisiologia, l’endocrinologia, l’etologia, la psicologia i la sociologia.
Pel que fa als aspectes biològics, hi ha més d’un miler d’animals -alguns, mamífers superiors- amb pràctiques homosexuals. ¿L’homosexualitat seria, doncs, també instintiva, com abans es deia que ho era l’heterosexualitat? A vegades, la forma dels genitals és enganyosa en l’espècie humana. El tipus i la proporció d’hormones segregades, i els seus efectes, són diferents en cada individu. De manera que l’orientació sexual està marcada per la biologia i, per tant, no se li hauria d’atribuir antinaturalitat.
Però en els humans, psicologia i societat marquen també tendències i comportaments, a vegades al marge de la biologia. L’educació familiar i social proveeix pautes que modelen les conductes, que poden evolucionar amb el temps. En un moment i un lloc donats hi ha comportaments sexuals majoritaris, els normals, als quals hi ha qui afirma abusivament que s’haurien d’adaptar fins i tot els de tendències no majoritàries. En un altre abús, en aquest cas de llenguatge, fins i tot s’arriba a assimilar el que és normal al que és natural.
Valors i pautes -també les sexuals- són constructes creats per l’educació sobre un substrat biològic. L’evolució -inclosa l’educació- ens ha portat de forma natural a pensar, però no ens determina només la natura, sinó també la interacció amb el pensament i amb la societat. Afirmar que l’homosexualitat és antinatural és reduir un fenomen complex a una única visió parcial i, per tant, incorrecta.
