Misc 13/04/2014

Dubtes i crítiques al voltant de l’homeopatia

Un nou llibre recopila estudis i arguments contra l’homeopatia, una medicina alternativa que la meitat de la població ha utilitzat algun cop

Mònica L. Ferrado
3 min

Més de la meitat de la població ha utilitzat l’homeopatia alguna vegada. Ho diu un estudi finançat per un dels laboratoris de productes homeopàtics més grans, Boiron. En el mateix treball, a la cua de les conclusions, apareix un missatge: “Està demostrat científicament que l’homeopatia funciona”. Afegeix testimonis de metges de centres que la recomanen als seus pacients, com ara un al·lergòleg de l’hospital Gregorio Marañón, de Madrid, o Gonzalo Fernández-Quiroga, professor del màster en medicina homeopàtica de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (UB)-IL3, que té previst iniciar-ne una nova edició a mitjans d’aquest mateix any. Segons l’estudi, a Espanya 4.400 pediatres, 4.300 metges de família i 700 ginecòlegs prescriuen esporàdicament o habitualment als seus pacients productes homeopàtics. I el mateix Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) té una secció col·legial de metges homeòpates.

Però, malgrat l’alta penetració d’aquesta medicina alternativa, la comunitat científica fa anys que expressa dures crítiques respecte a una pràctica que consideren un frau i que prospera “entre miracles i miratges”, segons paraules de l’autor d’un dels últims treballs més crítics, Jesús Purroy, doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i un dels més grans detractors de l’homeopatia. En el llibre Homeopatia sense embuts, publicat per la Universitat de Barcelona (la mateixa que allotja un màster en la matèria), afirma:“És habitual que als llibres d’homeopatia es faci referència a una gran quantitat d’estudis que demostren la seva eficàcia terapèutica, la pena és que la gran majoria s’han publicat en revistes homeopàtiques”. I és que, precisament, el punt de partida dels sectors més crítics amb l’homeopatia és la falta d’estudis que demostrin l’eficàcia dels preparats. Purroy s’ha dedicat a revisar la presència de l’homeopatia en les revistes científiques de referència, el canal que fan servir els investigadors per donar a conèixer els seus resultats científics perquè els filtres i les revisions pels quals passen es consideren suficients per avaluar el rigor dels seus resultats. Doncs bé, segons el treball de Purroy, “el setembre del 2013, la base de dades de referència de literatura mèdica incloïa 4.768 referències sobre l’homeopatia, en comparació de 25.796 sobre el reflux gastroesofàgic o fins a 449.000 sobre diabetis, per citar alguns exemples”. Pocs i no concloents.

Una gran revisió

Els estudis més crítics amb l’homeopatia han estat publicats a la revista The Lancet. El 2005 es va fer una metaanàlisi liderat per la Universitat de Berna, a Suïssa, en què es van comparar 110 assajos clínics sobre homeopatia; la conclusió, que no és millor que el placebo. El treball formava part d’un informe demanat pel govern suís.

La metaanàlisi a The Lancet anava acompanyada d’un editorial titulat El final de l’homeopatia. Una dècada després, no tan sols no ha arribat el final de l’homeopatia, sinó que, malgrat l’escepticisme de la comunitat científica, augmenta.

L’homeopatia és la medicina que tracta les malalties amb medicaments en baixes concentracions capaços de provocar la reacció curativa del mateix organisme d’una manera ràpida i eficaç, segons explica en el seu llibre 101 preguntes sobre homeopatia Assumpta Mestre, presidenta de la secció d’homeopatia del COMB. Perquè això funcioni, es confia en el que fa uns anys es va batejar com a memòria de l’aigua, un concepte creat per l’al·lergòleg i bioquímic francès Jacques Benveniste, basant-se en una sèrie d’estudis realitzats des de la seva posició com a investigador a l’Inserm, un dels centres de recerca més reconeguts a França.

Assaig i error

El 1988 Benveniste va enviar els resultats dels seus estudis a Nature, que és, amb Science, el referent científic més reconegut. La revista li va respondre enviant tres persones a París perquè revisessin l’estudi: l’editor, un expert en frau científic i un il·lusionista que havia destapat abans altres fraus. Els van demanar de replicar els experiments, en què es comparaven els efectes en cultius cel·lulars de mostres amb dilució i altres amb tan sols aigua.

En revisar la metodologia, van veure que els investigadors sabien on era l’aigua i on era la suposada dilució que aplicaven i, per tant, el primer dubte dels representants de Nature va ser si en realitat no obtenien el que volien veure. Van demanar de barrejar els recipients, posant codis, perquè ningú sabés on era cada cosa i en van fer quatre proves, en les quals les dilucions no sortien tan ben parades.

El resultat va ser polèmic. Nature va accedir a publicar l’article però amb un munt de notes al marge. Entre elles, el fet que l’estudi no fos reproduïble i que el sou de dos dels investigadors participants el pagués el laboratori de productes homeopàtics Boiron, que és al darrere de molts altres estudis sobre els seus efectes.

stats