Publicitat
Publicitat

Dos bessons astronautes participen en un nou estudi

La NASA inverteix 1.500 milions de dòlars per observar quin canvis físics experimenta el bessó que passi un any a l’espai respecte al que es queda a la Terra

Els científics faran un seguiment detallat de l’astronauta Scott Kelly mentre orbita durant un any sencer a bord de l’Estació Espacial Internacional (serà l’aventura espacial ininterrompuda més llarga protagonitzada per un astronauta nord-americà) i també un cop torni a la Terra, per observar quins canvis experimenta pel fet de ser fora del planeta. Fins aquí, no hi ha gaires diferències amb altres estudis de la NASA per veure els efectes de les estades prolongades a l’espai. Però aquest és diferent: els científics sotmetran el bessó de Scott Kelly, el Mark, un astronauta jubilat que és pastat al seu germà, al mateix seguit de maniobres, punxades i anàlisis.

Oportunitat única

Aquest estudi exhaustiu podria aprofundir en els efectes de viure a l’espai. Els estudis de bessons són una de les eines preferides dels científics per mirar d’entendre la influència de l’entorn, i el fet de tenir com a conillets d’Índies humans els únics bessons que han viatjat a l’espai ofereix a la NASA noves oportunitats de recerca en l’àmbit de la fisiologia i la psicologia. L’agència espacial nord-americana ha pressupostat una dotació de 1.500 milions de dòlars per fer 10 estudis, que tindran una durada de tres anys i que inicialment van ser proposats pels mateixos germans Kelly.

Andrew Feinberg, de la Universitat Johns Hopkins, afirma que farà una anàlisi en profunditat del genoma de tots dos homes per estudiar qualsevol defecte epigenètic, és a dir, relatiu als canvis que l’entorn provoca sobre els gens i la seva funció. Mark Kelly, que igual que el seu germà va ser capità de l’armada dels Estats Units, ha viatjat a l’espai quatre vegades com a pilot i comandant d’un transbordador, i va acabar la seva última missió el 2011.

Els bessons astronautes estan molt engrescats. “El fet de saber que és probable que el meu cos canviï al llarg de la pròxima estada, que serà més prolongada, és prometedor”, afirma Scott Kelly. L’entusiasme que mostren els bessons per participar en l’experiment ha espantat els científics de la NASA. “Em vaig oferir voluntari perquè em posessin una sonda de pressió al crani”, explica Scott Kelly. “Em va semblar que estaria bé tenir un cargol al cap”, comenta. Però els científics s’hi van oposar.

Mark Kelly, que ha estat a l’espai un màxim de 55 dies, explica que en vols curts sentia que no es podia arribar a adaptar als canvis que es produeixen al cos en condicions de microgravetat. Per la seva banda, Scott Kelly comenta que durant el seu últim viatge a l’Estació Espacial Internacional, que va començar el 2010 i va durar sis mesos, no va notar que hi estava plenament adaptat fins que no van haver passat dos mesos. Mark Kelly ha predit que aquesta vegada el seu germà es cansarà de la vida a l’espai al cap d’uns quants mesos.