Misc 01/12/2013

Manuel Perucho "Cal saber com incideix la dieta en el càncer de còlon"

Mònica L. Ferrado
3 min

A finals dels anys 70, Manuel Perucho es podia considerar un dels cervells perduts. Va marxar primer a Alemanya i després als Estats Units, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera, a la Universitat de Nova York i al California Institute of Biological Research, entre altres centres. Ara, el 2013, se'l pot considerar un cervell retornat. Lidera a Catalunya l'Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC). Definitivament ha decidit instal·lar-se a Barcelona, diu. A l'IMPPC s'investigarà sobre diferents tipus de càncer, encara que bona part de la seva carrera l'ha dedicat a estudiar el de còlon. L'objectiu és trobar noves eines per predir el risc, per diagnosticar i per pronosticar, i així poder seleccionar la teràpia més eficaç. L'epigenètica és una de les línies de treball per les quals aposta aquest centre, segons va explicar Perucho durant la primera edició de les Conferències de Barcelona sobre Epigenètica i Càncer, organitzades per l'IMPPC i per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social La Caixa.

Els canvis epigenètics són biològics, però també els pot induir l'ambient. Què incideix més en el càncer de còlon?

No ho sabem. Hi ha un debat i una controvèrsia sobre l'origen d'aquest cúmul d'alteracions epigenètiques que acumulen aquests tipus de càncers. Sabem que hi ha cèl·lules mare de les crestes intestinals que pateixen aquesta alteració epigenètica, que és conseqüència del fet que el gen reparador no s'expressa, no repara la cèl·lula. Volem saber per què. Tenim pistes, i és que aquesta alteració té a veure amb l'envelliment. D'altra banda, també tenim components ambientals que encara no coneixem prou, que volem conèixer i que han d'estar relacionats amb la dieta.

Tinc entès que crearan una cohort amb molts pacients per estudiar l'epigenoma del càncer de còlon.

És un estudi pioner, amb milers de pacients, i és possible perquè l'ICS té un sistema informàtic que permet fer un seguiment. Recollirem mostres de sang dels que vulguin donar-ne per a l'estudi. Això ens facilitarà informació sobre el genoma. També hi recollirem els seus hàbits. Una de les parts més interessants és poder fer estudis d'epidemiologia i poder fer un seguiment.

¿Han augmentat els casos de càncer de còlon?

És el segon més freqüent. S'ha produït un increment inevitable perquè vivim més temps, i per això irremeiablement augmenten els tipus de càncer relacionats amb l'envelliment. D'altra banda, els avenços en el diagnòstic precoç també han fet que es detectin més i més aviat.

¿I l'objectiu de molta de la recerca que es fa en càncer és convertir-lo en una malaltia crònica?

Encara no es pot cantar victòria. L'objectiu de la medicina predictiva del càncer és poder preveure quines persones tenen més probabilitats de desenvolupar un càncer en particular i, a partir del component genètic de cada individu, poder aplicar el tractament al qual sabem que respondrà millor.

Això vol dir que no hi ha un sol càncer de còlon, sinó molts...

Hi ha especialistes que se situen als dos extrems. N'hi ha que diuen que n'hi ha només un, n'hi ha que creuen que cada càncer de còlon és diferent. Basant-nos en els nostres estudis, creiem que almenys n'hi ha de sis tipus. I també és cert que en una mateixa persona, quan hi ha diferents tumors, pot ser que n'hi hagi de diferents perfils.

Quin percentatge de càncer de còlon és hereditari?

Afecta entre un 2% i un 3% dels malalts i depèn d'una bateria de gens que vam identificar en els primers estudis que vaig fer als anys 90.

I els esporàdics, ¿en quina mesura depenen dels gens?

Els esporàdics es produeixen per alteracions epigenètiques. No alteren la seqüència primària de nucleòtids del gen, es queda inalterada. Les mutacions d'un gen són irreversibles. Les mutacions epigenètiques són més reversibles.

L'epigenètica té avantatges per trobar nous fàrmacs...

Sí, en té.

I en el cas dels casos hereditaris, doncs, si els gens no es poden alterar, són més complicats?

Paradoxalment, a diferència d'altres tipus de càncer, els pacients de càncer hereditari tenen més supervivència. Aquestes cèl·lules acumulen tantes mutacions que el sistema immune les acaba reconeixent com a estranyes, intruses, i les ataca igual que faria amb un virus o un bacteri.

stats