Publicitat
Publicitat

Com Arquimedes va crear una urpa contra els romans

Un congrés revisa els descobriments del geni de Siracusa i aporta noves dades, com la creació d'una arma amb la qual es podia fer bolcar els vaixells

Més de 2.200 anys després de la seva mort, les troballes d'Arquimedes segueixen donant peu a innovacions tecnològiques. Tant és així que recentment un congrés organitzat a la Universitat de Nova York dedicat a la influència inesgotable d'aquest savi va reunir experts de tot el món.

Entre altres, hi ha un invent d'allò més prosaic que s'atribueix al gran matemàtic, inventor, enginyer i estrateg militar grec. Es tracta del cargol d'Arquimedes, un tirabuixó col·locat a l'interior d'un cilindre. Durant milers d'anys els agricultors han fet servir aquest senzill dispositiu per regar: cal col·locar-lo inclinat de manera que un dels extrems quedi submergit en un riu o en un llac i fer girar el cargol amb una maneta. D'aquesta manera, l'aigua puja pel cilindre i surt per l'extrem superior.

El primer planetari

A banda del cargol d'Arquimedes hi ha el principi d'Arquimedes: la llei de la flotació segons la qual la força ascendent que empeny un objecte submergit és igual al pes del líquid que desplaça.

D'altra banda, hi ha l'esfera d'Arquimedes, precursora del planetari. Era una esfera que es podia subjectar amb les mans on apareixien representades totes les constel·lacions i la ubicació del Sol i dels planetes al cel. Michael Wright, que és investigador de l'Imperial College de Londres, mira de desxifrar com es representava el cel nocturn a l'esfera d'Arquimedes. Tot i que hi ha escrits històrics que ho descriuen, no se n'ha conservat cap tros ni cap dibuix.

L'historiador romà Ciceró va descriure l'esfera d'Arquimedes com un artefacte que al seu interior contenia un mecanisme magnífic. "L'havia ideat de manera que una simple rotació originava una sèrie de moviments no uniformes", va escriure. Si es pren la descripció de Ciceró al peu de la lletra, es pot deduir que Arquimedes havia concebut un engranatge capaç d'imitar el moviment dels planetes, fins i tot l'aparent moviment de retrocés pel qual fa l'efecte que s'aturen i canvien de sentit abans de seguir avançant en la seva direcció normal.

Una gran urpa

Arquimedes, encarregat de la supervisió de les defenses de Siracusa, també va crear l'urpa d'Arquimedes, una arma que s'enganxava als vaixells romans i els feia bolcar. El dispositiu utilitzava principis científics descoberts per ell, com la llei de la flotació, que li permetien determinar si un paraboloide suraria o bolcaria. Arquimedes segurament va apreciar que quan els vaixells es mouen per l'aigua a una certa velocitat són estables, però si estan quiets o van molt lents és molt fàcil de fer-los bolcar. Gràcies a la llei de la palanca es podia fer una urpa amb una cadena que s'agafés a una nau romana i l'estirés cap amunt per fer-la bolcar.