Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

La caverna i l’accent de Rovira i Turull

A falta d’arguments més consistents (o més intel·ligents), els senyors (i senyores) caverna han excretat la seva bilis contra Marta Rovira i Jordi Turull per l’evident accent català mostrat al debat de dimarts al Congrés. Segons ells (i elles), “és la prova del mal que ha fet la immersió lingüística”. I el millor és que un dels que ho deia, reblava la valent denúncia amb un sonor (sic) “ esastabente ” (pretenia dir “ exactamente ”), una disfunció provocada o bé per un impediment a la llengua, o bé per un deficient coneixement de l’idioma en el qual s’expressava. Jo optaria per la unió de les dues possibilitats. Però m’oblido d’això i de la mostra d’ignorància suprema de parlar d’immersió aplicada a dues persones que, per edat, és impossible que la tinguessin al seu pla d’estudis, i em centro en el tema de “l’accent”. A Madrit (concepte) molesta l’accent català. Molt. En canvi es fan aigüetes amb l’accent andalús. Els encanta. De fet, mig Espanya parla amb accent andalús. I, li diré més, el lloc on parlen un castellà més pur i correcte és... Euskadi. Una de les coses amb què Arzalluz feia explotar més caps espanyols era aquesta. Els sortien pústules quan una de les bèsties negres de la Brunete mediàtica (i, per cert, inventor d’aquest simpàtic concepte) els donava lliçons de fonètica i lèxic, però l’hi perdonaven per l’emoció que els genera l’espanyol parlat amb accent basc. Abans-d’ahir mateix, la molt hispana Rosa Díez segregava demagògia amb un accent basc que ja voldria Sabino Arana, i tots (i totes) l’escoltaven amb els bolquers xops de satisfacció. Perquè són com criatures.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF