Els canvis normatius creen inseguretat, però el conflicte ha posat el focus en l'educació
L'Anuari de l'Educació arriba a l'onzena edició amb la necessitat de reconstruir la “trencadissa educativa” que s'ha produït entre la societat i l'Administració
PalmaLa política educativa basada en la confrontació i en la tensió per imposar una ideologia sense atendre els criteris tècnics ha provocat una greu inseguretat entre la comunitat educativa, en opinió de Martí March, catedràtic de Pedagogia i coordinador de l'onzena edició de l'Anuari de l'Educació que avui s'ha presentat en societat.
L'educació ha estat en aquesta legislatura en el centre del debat públic: les retallades i els canvis normatius fets sense el consens necessari i obviant la comunitat educativa han fet palesa la seva importància cabdal, i aquest, el de recuperar l'espai en el debat de la societat, és l'aspecte més positiu d'uns anys per oblidar. “Ara més que mai es parla d'educació i això és motiu d'alegria, perquè se li dóna el lloc que es mereix quan abans era quasi marginal”, ha afirmat Martí X. March. Emperò el preu per arribar fins aquí ha estat molt alt: retallades, successius canvis normatius i el dubtós honor de liderar els rànquings dels fracassos i abandonaments prematurs. “Diuen que la societat necessita seguretat jurídica, però actualment el que hi ha és una greu inseguretat escolar”, ha apuntat March amb relació no només a la imposició del TIL, sinó també a la nova llei orgànica, la Lomqe, d'aplicació ja aquest curs escolar en algunes etapes.
En la presentació de l'anuari, que ha estat redactat per 44 professionals de l'educació i és el resultat d'un conveni entre la UIB i la Fundació Guillem Cifre de Colonya, March s'ha referit també a la necessitat d'establir ponts davant “certa trencadissa educativa”. “La pèrdua de confiança entre la comunitat educativa i l'Administració, la pèrdua de confiança en el cos d'inspectors o en organismes com l'IAQSE (Institut d'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu) són alguns dels exemples que ha posat per reflectir la desfeta que necessita ser reparada “per bé del sistema educatiu”.
El director d'aquest recull de 24 treballs ha remarcat també les iniciatives que ara mateix hi ha en marxa de part de la societat civil per definir un “pacte per donar l'estabilitat necessària per resoldre el problema educatiu” i que en aquest sentit reclama que si hi ha canvis “que siguin per consens i no com s'ha fet amb el TIL i la Lomqe”.
Entre els molts articles i reculls que aporta l'anuari, el professor Lluís Ballester constata la bona salut de la UIB pel que fa a la investigació i la docència. En l'aspecte més negatiu, hi figura l'excés de professorat associat, que creix en lloc de reduir-se. Preocupa els experts aquesta qüestió perquè pot provocar una davallada de la qualitat educativa.
Alexandre Camacho, que ha analitzat la tasca dels inspectors d'educació durant tres cursos, constata que existeix una relació directa entre la qualitat d'aquest servei i la qualitat educativa. “Si la inspecció educativa millora, millorarà l'escola”.
Per la seva banda, Lluís Vidaña ha apuntat que el conflicte educatiu ha fet perdre de vista que un 15% dels alumnes de Balears són nouvinguts i que aquesta realitat ha passat a un segon pla. El 86% d'aquest alumnat va a l'ensenyament públic, i només el 14%, a la privada i/o concertada. Vidaña ha estudiat l'increment dels estudiants nouvinguts en els estudis postobligatoris. "Les famílies són conscients que la titulació és essencial", ha remarcat.
