¿S’enrecorda de quan vam haver d’anar a fer un curset (accelerat) de matemàtica telefònica quàntica? Era quan entendre les tarifes de la telefonia mòbil només estava a l’abast de persones amb tres premis Nobel... bé, i dels dependents de les botigues del ram. Al matí pagaves no-sé-quants cèntims per minut per cada trucada, tenies gratis les trucades internacionals a països que començaven per la lletra D i a la tarda pagaves la part proporcional de les trucades a mòbils de la teva mateixa companyia fetes realitzant la vertical pont mirant a Astorga abans de les 20 hores, però només si rebies menys de 5 trucades de persones sense afaitar. Jo una vegada vaig preguntar i van oferir-me 74 possibilitats diferents de tarifa. Van preguntar-me que quina preferia, i jo, després de plorar desconsoladament durant una estona, vaig confessar que em rendia. I així va ser com vaig sortir content i feliç per la varietat d’una oferta impossible d’entendre.
Amb la factura de la llum em passa igual. Avui entra en vigor això del canvi en la subhasta de l’electricitat, que implica un preu canviant cada hora en funció de l’oferta i la demanda. O sigui, ja no vaig entendre com carai funcionava la cosa aquella de la subhasta i ja no vaig entendre com elaboraven la factura i ara se suposa que haig de decidir si vull tarifa plana o per hores i que si trio la segona opció podré mirar en una web el preu en aquell precís moment per decidir si posem una rentadora o ens esperem a les cinc del matí, que potser ha baixat 2 cèntims el kilowatt. Sí, sí, és el que estava pensant. No tinc res més a fotre a la vida.
