Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Vinicio Capossela canta a la resistència del sud d'Europa

L'italià actua a Barcelona i presenta un documental

Vinicio Capossela recorda que l'any passat l'expressió "acabarem com Grècia" va esdevenir "una amenaça". "Els mitjans de comunicació van identificar Grècia com un exemple a no seguir", diu el músic italià nascut a Hannover el 1965 i actualment resident a Milà. Capossela va voler conèixer de primera mà la situació grega. "Durant la meva estada a Grècia vaig començar a prendre notes que més tard es van convertir en el llibre Tefteri. Il libro dei conti in sospeso ", explica.

Aquelles notes sobre comptes pendents també les anava enviant al cineasta Andrea Segre i el resultat és el documental Indebito , que el 12 de desembre, a la Pedrera, inaugurarà la Mostra de Cinema Italià de Barcelona. A més de la projecció del film, que començarà a les 20 h, hi haurà un petita actuació de Capossela. Un dia abans, dimecres, el músic italià farà un concert a la Sala Apolo (21.30 h), dins la programació del Festival del Mil·lenni. Serà una actuació basada en el disc Rebetiko gymnastas (2012), en què el cantautor italià reinterpreta peces de discos anteriors en clau rebétiko , una música nascuda a les tavernes gregues de principis del segle XX que donava veu als exclosos.

" Indebito , el títol del documental,significa en deute i també indegut en el sentit de no permès . Amb un petit equip de rodatge i agafant el so en directe, vam sortir als carrers i a les tavernes. Ens vam plantejar abordar temes que tenien a veure amb la crisi, en general, i també amb la crisi d'identitat. Vam sentir músiques, paraules i pensaments que no tenen por de la veritat", diu Capossela, que en la pel·lícula dirigida per Segre reivindica la potència de la música popular per explicar la vida, especialment "el costat rebel i no convencional".

En aquest viatge musical va centrar la mirada en el rebétiko ,un estil que coneix en profunditat. "És una música de resistència, de ferocitat, d'orgull i de pertinença. Els músics de rebétiko ens recorden que no som els primers que patim i que generacions anteriors ja van passar per temps difícils i els van superar", explica l'autor del disc Ovunque proteggi (2006).

"El 'rebétiko' és un acte polític"

Segons Capossela, no és cap "casualitat" que aquesta música lligada a la classe obrera grega i als ambients marginals de les ciutats portuàries estigui revifant. "Els locals on sona el rebétiko s'estan multiplicant a Grècia, i molts joves s'hi senten identificats. És una música que ens parla del que som i del que volem ser quan perdem, o, més ben dit, quan ens prenen el món. Tocar i encara més escoltar el rebétiko és un acte polític, sobretot al sud d'Europa", diu Capossela.

El seu interès per aquest estil grec ve de fa temps. L'any 2007 va actuar a Grècia amb el trio de Manolis Pappos, i va enregistrar a Atenes una dotzena de cançons. "Més que adaptacions, es tracta d'exercicis de gimnàstica rebétika en què despullo les cançons, perquè gymno , en grec, significa despullat ", assegura. En alguns casos són versions de peces pròpies com ara Scivola vai via , de l'àlbum de debut de Capossela, All'una e trentacinque circa (1990), un disc que avui el músic italià recorda com l'obra d'un "compositor de cançons prebiogràfiques" que escrivia sobre coses que passaven després, "sobretot amors que sortien malament". "Ara prefereixo els naufragis col·lectius", diu.

Bestiaris d'amor medievals

Aquelles sessions a Atenes, en què també va enregistrar versions de Mercedes Sosa ( Canción de las simples cosas ) i d'Atahualpa Yupanqui ( Los ejes de mi carreta ), no van aparèixer en CD fins al 2012. Un any abans va publicar Marinai, profeti e balene (2011), un disc sobre l'èpica marina inspirat per clàssics de la literatura universal com ara Moby Dick , l' Odissea i Lord Jim , i en què hi va col·laborar el grup barceloní CaboSanRoque. Ara com ara, Capossela té dos viatges musicals en ment. "Per una banda tinc una colla de cançons lligades a les arrels dels meus pares a Hirpínia, al sud d'Itàlia. I alhora m'interessen molt els bestiaris d'amor medievals, sobretot els del poeta provençal Richard de Fournival. Aquest estiu he tocat algunes cançons inèdites amb temàtica animal en algun festival", explica Capossela.