Turisme accessible: entre el paternalisme i la incomprensió
Els empresaris balears encara no aposten al màxim per un sector del mercat que és molt fidel i fa estades més llargues i, generalment, en temporada baixa
PalmaEl foment del turisme accessible és una de les claus que el sector ha d’explorar més seriosament per assolir el repte de mantenir oberts els hotels tot l’any. És el diagnòstic que fa la fundació Handisport, que es dedica a la consultoria i a l’organització d’activitats dirigides a persones amb necessitats especials. La gerent, Clara Gil, considera que “Mallorca és una destinació espectacular perquè una persona amb necessitats especials pugui venir sempre que se li faciliti la informació correcta, tant d’allò que és bo com d’allò que no ho és tant”.
Un dels principals obstacles que troba aquest tipus de turista, diu, no és tant l’existència de barreres arquitectòniques -a les quals, tanmateix, ja hi està avesat- sinó l’escassetat d’informació i, especialment, formació de les persones que l’han d’atendre. En aquest sentit, dona exemples del que s’ha anat trobant. Un hotel de nova planta, per exemple, on l’arquitecte ja dissenya a posta el mostrador de recepció a dues altures per poder atendre clients amb cadira de rodes. “Resulta que, al recepcionista, no li ho expliquen i es dedica a omplir la part baixa amb fullets o, fins i tot, gerros”, explica. Un altre cas més sagnant és el d’un establiment que va decidir adaptar totes les habitacions de la cinquena planta però després no va adaptar l’ascensor, on no hi cabia una cadira de rodes. No només els hotels reben en el diagnòstic de la fundació Handisport. També han trobat restaurants que inverteixen en un lavabo adaptat perquè els obliga la llei, però l’usen com a magatzem. “Això és el pitjor de tot, donar mala imatge”, insisteix.
Una inversió segura
En general, Gil considera que els empresaris han de fer una passa endavant en tot el que fa a l’accessibilitat i no limitar-se a complir els mínims que exigeix la llei. D’una banda, diu, han d’entendre que no es tracta d’una inversió dirigida només a persones amb discapacitat. Cal pensar també, segons la gerent, en les famílies que viatgen amb nadons i cotxets o en les persones grans, un sector que cada vegada viatja més i que cada vegada serà més nombrós, tenint en compte el procés d’envelliment general de la població. A més, però, cal tenir en compte que el turista amb necessitats especials sol viatjar acompanyat, prefereix la temporada baixa a la massificació i, en moltes ocasions, aposta per les llargues estades perquè sol viure d’una pensió i no es limita a donar-se una o dues setmanes a l’any de vacances. En aquest sentit, posa l’exemple d’un hotel de les Canàries que es va construir 100% accessible i que té obert tot l’any. A l’hivern, per exemple, és una destinació popular per a concentracions d’equips centreeuropeus que practiquen esports en cadira de rodes. Una altra dada a tenir en compte: Suècia subvenciona els viatges a les persones amb discapacitat. L’estat sufraga l’allotjament i l’oci a ciutadans amb necessitats especials i als seus acompanyants. I sol ser un tipus de client molt fidel. “Hem d’aprofitar aquest filó. Millor no ho podríem tenir per captar aquest tipus de mercat”, subratlla.
Des de la fundació destaquen, a més a més, que aquest tipus de clients genera negocis paral·lels, com ara el lloguer i la reparació d’elements ortopèdics o els serveis de transport especial.
Més suport polític
Els empresaris encara no acaben d’interessar-se del tot per aquest nínxol de mercat, però els polítics, explica, comencen a despertar. “Les Illes han d’arribar a convertir-se en una destinació de turisme plenament accessible”, asseguren des de la Conselleria de Turisme.
El departament ha organitzat, al llarg del 2016, una desena de jornades informatives que s’han dirigit a establiments hotelers, inspectors de turisme, gestors municipals, oficines d’informació turística, empreses de recursos culturals i negocis de restauració.
Més de 200 persones hi han participat, “un èxit” segons el departament que dirigeix Biel Barceló. També s’ha fet feina amb els agents de l’oferta turística i les diferents administracions públiques per instruir-los sobre com es poden adquirir les habilitats necessàries per identificar les necessitats dels clients amb diversitat funcional i/o qualsevol tipus de discapacitat, a més d’aprofundir en la normativa actual, la gestió de la destinació, les eines de comunicació específiques i el disseny del producte turístic accessible.
Al llarg d’enguany es preveu continuar amb aquest cicle i arribar a les agències de viatge, als operadors turístics i als sectors dels transports, oci nocturn i atraccions. També es preveu fer dues jornades per al sector turístic i empresarial a Menorca i a Eivissa.
Per la seva banda, Handisport assessora des del 2012 diversos ajuntaments. “Al principi, trobàvem moltes reticències. Els consistoris no volien promocionar res com a accessible perquè ens deien que, tanmateix, no hi ha res 100% accessible i no es volien enganxar els dits”, explica. És un punt de vista, diu, molt miop perquè és evident que mai no hi haurà res 100% accessible i, a més, perquè cada discapacitat té les seves necessitats. “No és el mateix un cec que algú amb una lesió medul·lar. Ni tan sols els qui van en cadira de rodes tenen les mateixes necessitats, n’hi ha de diversos tipus”, comenta Gil.
“El que cal fer és donar-los la informació i que ells sàpiguen a què s’han d’atenir”, insisteix. Abandonar la visió paternalista.
