"Suècia ha acabat com Balears per fer experiments poc rigorosos"

PalmaLluís Ballester és Professor de Mètodes d'Investigació Educativa del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB i és el subdirector de l'Anuari de l'Educació.

- Les dades dels informes PISA milloren, però ens deixen encara a la coa. Quins motius han produït aquesta millora?

És cert, els resultats de l’avaluació PISA 2012 confirmen que el rendiment acadèmic dels estudiants de les Illes Balears en les tres àrees avaluades (comprensió lectora, matemàtiques i ciències) millora moderadament en relació amb les edicions anteriors. En qualsevol cas, el resultat global del rendiment acadèmic a les Illes Balears segueix situat significativament per sota de la mitjana de l’Estat en les tres àrees examinades. La millora de la formació del professorat, així com la formació i consciència de la importància de l'educació de moltes famílies, han ajudat a millorar els resultats, tot i que encara moderadament.

-Hi ha res que permeti pensar que serà una tendència, o precisament l'actual legislatura on s'ha fet feina amb molta dificultat ens mantindrà en una situació molt negativa?

La millora dels resultats educatius depèn de moltes coses, alguns factors continuaran millorant, com els dits abans; altres factors tenen un impacte negatiu sobre els resultats, sobre diversos resultats educatius (rendiment acadèmic, repetició de cursos, abandonament o manteniment en el sistema educatiu, etc.), jo destacaria en especial el conflicte educatiu, la reducció del nombre de professorat i programes de suport, la pèrdua dels models lingüístics estables i de qualitat, el deteriorament del mercat de treball i la reducció de la importància de les qualificacions formatives, etcètera.

Per aquests motius, no podem fer una predicció clara sobre què passarà en els propers anys. Però tenim exemples de deterioraments relativament ràpids de sistemes educatius que eren modèlics, com ara el sistema educatiu Suec, actualment amb resultats similars als de les Illes Balears. El canvi de la política educativa va tenir un impacte desastrós. Petits canvis negatius poden tenir un gran impacte. En educació és molt arriscat fer experiments poc fonamentats, poc rigorosos i mal organitzats, com els que ha fet el govern del PP amb el TIL.

- Heu dit que petits canvis en negatiu tenen molta influència. Per què? Podeu explicar els experiments erràtics suecs i establir una comparació amb el cas de Balears?

Abans parlàvem dels experiments sense fonament en evidències empíriques; de les decisions educatives que afecten molts milers de persones i que només satisfan interessos ideològics d'un grup extremista. En temes sanitaris, socials i educatius, aquest tipus de decisions haurien d'estar prohibides, ja s'ha vist que causen alarma social, esperem que les conseqüències educatives hagin quedat moderades per la bona tasca educativa dels docents i les famílies.

Molts miren Finlàndia com a exemple en positiu, però el cas de Suècia ens ensenya justament el contrari en els nivells obligatoris. A l'informe PISA de 2000, el nivell de comprensió lectora, matemàtiques i ciència, Suècia estava molt per sobre de la mitjana de l'OCDE. Es tractava d'un sistema educatiu molt cohesionat, resultat de molts anys de polítiques educatives assenyades que havien aconseguit construir una societat culta, innovadora i avançada socialment.

L'any 2006, va guanyar el govern suec una coalició de partits conservadors i liberals, es quals canviaren el sistema educatiu. Per destacar alguns aspectes d'aquest canvi, es pot destacar que moltes escoles públiques passaren a ser gestionades per empreses privades, tai i com el PP ha intentant amb el seu suport a l'escola privada concertada amb orientació empresarial (per cert que no ha rebut aquest suport l'escola concertada laica, de gestió cooperativa). Un altre canvi va ser la promoció del xec escolar, per tal de facilitar que les famílies pagassin les escoles que volguessin. El resultat efectiu va ser que les famílies de classes populars quedaren concentrades en uns determinats centres i les classes mitjanes acomodades quedaren a uns altres centres. Aquesta política va radicalitzar la desigualtat educativa i també va aconseguir que Suècia, ja a l'informe PISA de 2009 obtingués resultats per sota de la mitjana de l'OCDE i no ha deixat de baixar. El 2012 es troba en una situació penosa. Aquest exemple ens hauria de fer pensar en el risc que patim amb aquestes polítiques erràtiques i irresponsables.

- La comprensió lectora millora. Quines són les claus? i quins són els dèficits del nostre model educatiu a l'hora de millorar aquestes i altres competències?

La comprensió lectora millorarà radicalment quan les famílies llegeixin, una societat més culta no en té problemes de comprensió lectora entre els seus adolescents. S'ha de tenir present que la política cultural és una política educativa. Com que no hem tengut política cultural, com que no s'han preocupat per aquest aspecte de la política cultural i no s'ha valorat la cultura, llavors no canvia un dels principals factors de la millora de la comprensió lectora.

Però, aquest no és l'únic factor rellevant, també ho són mantenir bons models lingüístics al sistema educatiu, amb programes de suport com els que teníem fa uns anys, amb una millora de la capacitat didàctica del professorat, una millora dels recursos educatius, no només llibres, etcètera.

- En el vostre article dels informes PISA queda clar que el bilingüisme no afecta les competències, tal i com sovint s'ha volgut fer veure. El TIL va incloure uns posicionaments ideològics que han topat amb la comunitat educativa. Quin preu i fins quan es pagarà per una legislatura basada en el conflicte?

El TIL va ser un desastre pedagògic, també un desastre social, ideològicament motivat. Però, a més, se va plantejar malament, no se va intentar arribar a acords amb la comunitat educativa, no se va respectar l'autonomia dels centres, no se va fer cap consulta amb els especialistes en pedagogia o en llengües.

Esperam que s'acabi tot en pocs mesos. Un canvi de govern ha de significar una recuperació del sentit comú en política educativa, això significa tornar a fonamentar les polítiques educatives en evidències científiques, en acords amb la comunitat educativa.

- Els pares amb menys formació tenen fills amb pitjors resultats. Com es pot abordar aquesta qüestió? quines són les vies per revertir aquesta situació?

Tens raó, hi ha una transmissió intergeneracional de les carències educatives i culturals. Abans parlàvem de la importància de la política cultural, dels programes socioeducatius amb les famílies, en especial amb les que necessiten millorar la seva capacitat parental.

No se tracta només d'aportar coneixements, de convèncer els adults de la importància de la formació i generar el gust per la cultura, sabem també que la millora de la implicació familiar en el seguiment educatiu dels seus fills millora els seus resultats. Aquest factor, juntament amb una adequada supervisió familiar, la disciplina positiva i molts altres factors sobre els quals hi ha evidències empíriques, són fonamentals per rompre la reproducció de les carències educatives i culturals.

- A la vegada, retratau que no cal doctorat per millorar els resultats dels fills i ajudar-los. Sovint és qüestió de posar-s'hi. tenim un model productiu que ens fa estar massa hores a la feina i poc pendents dels infants?

Efectivament, hi ha una responsabilitat col·lectiva sobre la millora de l'educació. Hi ha una relació directa entre abandonament escolar prematur i contractació de personal sense qualificacions. Una comunitat que va incrementar la demanda de treballadors qualificats, com és Galícia, també va millorar els resultats i la permanència en el sistema educatiu del seu alumnat. El País Basc, Navarra o Madrid, des de fa molts anys, aconsegueixen les millors dades de permanència, als cinc anys, en el sistema educatiu. Mentre a les Illes Balears no arribam als 16 anys de mitjana, la més baixa de l’Estat, les altres comunitat citades passen de 18 anys.

Bé, el que vull dir és que l'empresariat, les administracions i tot els qui contracten, han de ser conscients de la importància de la formació de les qualificacions. Aquest govern s'ha preocupat de carregar-se el català i de fer que l'alumnat pugui saber l'anglès que necessitarà per fer de cambrer, però no s'ha preocupat, per exemple, de millorar els resultats en matemàtiques o en altres matèries.

- Parlant de model productiu: és poc atractiva la formació per a uns alumnes que veuen com després no és premiada a nivell laboral. El valor del coneixement es perd?

Sí, molts no li troben cap sentit. Si el coneixement i la cultura no són valorats socialment i tampoc els hi permet trobar una feina millor o, senzillament, trobar feina, llavors no hi ha incentius. Aquesta percepció no és del tot correcta, perquè qui està ben format sí millora una mica la seva capacitat de trobar feina i una feina millor.

- Centres amb ràtios massa elevats, manca de recursos, de professors de suport, hem vist com les retallades practicades a l'educació han fen trontollar el sistema. És la crisi una excusa per fer mal a l'educació pública?

Per a la dreta sí els hi serveix d'excusa, però hi ha altres maneres de fer front a la crisi sense fer mal a l'escola pública. La dreta promociona l'escola privada, però a la llarga li farà mal. S'ha de dir que el moviment cooperativista, a l'educació, ha desenvolupat experiències d'excel·lència, però l'escola privada que promociona la dreta és la que fa negoci amb l'educació o fa ideologia integrista. Aquesta política és molt irresponsable, tant la millora de l'economia a llarg termini, com la millora de la cohesió social passen per una educació pública de qualitat en tots els seus nivells.

Mirau quins centres educatius privats han aconseguit els concerts, mirau com ha quedat el programa de suport i desenvolupament de les escoles infantils (0-3 anys). Hi ha tants exemples de l'atac a l'educació pública, per part de les polítiques de dretes, que s'haurà de fer molta feina per compensar tanta irresponsabilitat.

- La comunitat educativa és sovint el punt de connexió de moltes famílies nouvingudes amb la societat que els acull. Per tant l'escola juga un paper clau en aquest sentit, donant suport a famílies amb dificultats. Però les retallades i el conflicte han reduït aquesta funció. És important apostar-hi?

En temps de crisi s'ha de donar més suport a l'educació pública, quan la població té més dificultats encara ha de trobar més suport en els serveis públics (sanitat, serveis socials, culturals), en tots i especialment en els educatius. La funció compensatòria, de millora de la cohesió social, que desenvolupa l'educació pública és molt rellevant.

Un servei tan bàsic com el de menjadors escolars, tan important per a la formació d'hàbits alimentaris, però també per a la compensació de la desigualtat i la garantia d'aliments, per fer front a problemes de manca d'atenció i aprenentatge dels nins i les nines que no han berenat a casa seva, ara quasi no funciona als centres de les illes. Aquest i altres programes concreten també la funció socioeducativa de l'escola.

Les propostes que cal desenvolupar són molt diverses, com és evident no totes les ha d'assumir el sistema educatiu, la resta de serveis presents a la comunitat hi tenen una important responsabilitat, em refereixo als serveis socials, als serveis sanitaris i als serveis culturals. L'escola és per on passen la majoria de les famílies, però hi ha joves nouvinguts i famílies sense fills que no els coneixen a l'escola. En aquest sentit xerram de la importància del treball en xarxa entre tots els serveis. Aquest treball en xarxa s'ha de fer sobre la base de plans territorials (municipals o de grups de barris), per tal de no dependre de la bona voluntat dels professionals i les organitzacions de la societat civil implicades.

- Ara mateix el TIL és mort, però no així la Lomqe. Quins són els trets més preocupants d'aquesta llei?

Ja ens agradaria que el TIL estigués mort. És mal de matar, perquè el curs ja s'havia iniciat quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va obligar, per segona vegada, a acabar amb el TIL. La LOMQE és una llei que també té unes conseqüències molt negatives. En part, perquè és una llei improvisada, sense comprovacions prèvies, però també per la manca de negociació i acord amb el conjunt dels representants de la comunitat educativa. Et vull recordar què implica la LOMQE:

Homogeneïtzació del currículum a nivell estatal (la marca Espanya). Un exemple, per si algú dubta: L'assignatura de coneixement del medi es divideix en dues noves assignatures: ciències socials i ciències de la naturalesa, i el seu contingut (ara orientat a l'entorn) el fixa íntegrament l'Estat.

Introducció de dues "revàlides", d'exàmens "estatals". Es tracta de la revàlida de quart d'ESO, amb la què s'aconseguirà el graduat escolar, i la de segon de batxillerat, que atorgarà el títol de batxiller i farà mitjana per anar a la universitat. En les dues, els alumnes s'examinaran de les matèries troncals en una prova que dissenyarà el Ministeri d'Educació, la mateixa per a tot Espanya.

Promoció de la competència entre els centres educatius (els bons, els regulars i els dolents). Hi haurà una avaluació externa a final de primària, els resultats de la qual es faran públics. L'avaluació permetrà l'aparició de classificacions de col·legis.

Deteriorament de la participació per part de la comunitat educativa (les funcions dels consells escolars passen als directors-tecnòcrates).

Reconquesta religiosa de l'escola (desaparició de l'educació per a la convivència i recuperació de la formació religiosa com a matèria avaluable). Està previst que hi hagi una alternativa a la religió: a primària serà "valors socials i cívics" i, a l'ESO, "valors ètics". A diferència del que passa ara, aquestes matèries faran mitjana per a la nota de final de curs

Atac directe a la immersió lingüística, a les comunitats com la catalana, balear, gallega i altres.

Segregació dels adolescents a quart d'ESO, un curs al qual la llei Wert bateja com d'iniciació, quan els estudiants que aniran a fer ensenyances aplicades (FP) seran separats dels que facin ensenyances acadèmiques (batxillerat). Aquesta segregació pot significar, en la pràctica, que hi hagi grups d'alumnes bons i grups d'alumnes amb dificultats.

Es confirma l'estigmatització de la FP. Recordin que els models europeus més avançats, com el Finlandès, no coincideix amb aquest enfocament de segregació. Aquesta interpretació sobre la FP es confirma amb la liquidació dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) que fins ara s'adrecen a joves que han acabat l'ESO i no n'han obtingut la titulació. Als alumnes que no superin el tercer d'ESO se'ls dirigirà cap a la nova FP bàsica. És probable que fins i tot hagin de canviar de centre educatiu.

Liquidació de les comunitats d'aprenentatge i bona part de les innovacions pedagògiques.

No són els únics canvis. La reforma del currículum implica una modificació radical dels llibres de text. Però, parlam d'improvisació perquè les editorials encara estan esperant que s'aprovin definitivament els continguts per posar-se a elaborar nous llibres. N'hi ha més canvis de conseqüències negatives (per exemple, l'atac directe a la presència de la filosofia o als continguts de biologia en el currículum del batxillerat).

- Si d'una cosa ha servit la legislatura és de posar l'educació al mig del debat públic. recordau una altra època amb tant debat i polèmica sobre educació?

Sincerament, crec que a les Illes Balears, mai havien tengut un govern tan desafortunat pel que fa a la política educativa. Cap ni un.

- Hi ha hagut molt conflicte, però no tanta confrontació d'idees. Això és el que pretén el pacte per l'educació. Quin futur li veieu? Es possible fer un pacte per l'educació sense l'administració? Serà respectat per un futur govern?

El Pacte per l'Educació és una aspiració impracticable si s'espera que aquest PP que tenim ara hi participi. Un pacte per l'educació entre la resta de partits (MÉS, PSIB, PODEM, EU, PI), els sindicats, les associacions de pares i mares, el sindicat d'Estudiants i altres associacions d'alumnat i altres organitzacions de la societat civil (patronals, etc.) sí és possible. He volgut enumerar tots els que sí ens podríem posar d'acord per tal de mostrar l'aïllament al qual ha arribat el partit que ara governa la comunitat i l'Estat.

- Si haguéssiu de determinar quines són les tres apostes més importants que hauria de fer un nou govern en matèria educativa, quines serien?

Al marge de derogar definitivament el TIL i recuperar el seny en la política educativa. Si no es pot derogar immediatament la LOMQE, hauríem d'aprofitar els marges que el marc legal ens permet.

Tres úniques qüestions són difícils de seleccionar. Crec que les podem estructurar en relació als principals agents presents a l'educació:

1. Tornat a apoderar els centres educatius. Cal millorar la dotació dels centres educatius, amb més educadors, formats i incentivats. Amb equips més estables, amb autonomia de centres i bona vinculació als altres centres (infantil, primària i secundària) i a altres serveis i entitats de la comunitat.

2. Restaurar la Conselleria d'Educació i Cultura, amb un pressupost com a percentatge del PIB, per començar, similar al d'Extremadura. Mira que te dic, com el d'Extremadura. Restaurant els equips tècnics i professionals (la inspecció educativa, l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu i la resta d'equips arrasats per el PP). Tornar a oferir als centres i al conjunt de la comunitat educativa el suport dels programes que s'han comprovat (suport a la comprensió lectora, ALTER, etc.).

3. Recuperar el funcionament democràtic del sistema educatiu, la participació efectiva de les famílies i l'alumnat, i per suposat del professorat i la resta del personal d'administració i serveis. No només escoltar la comunitat educativa, sinó crear els espais per aconseguir democratitzar, fer participar tota la comunitat educativa.

Sé que hi ha altres prioritats, però crec que aquestes qüestions, després del que ha passat aquests darrers anys, són essencials.