AQUESTA SETMANA ha estat la primera que l’ARA Balears no ha imprès paper de dilluns a divendres. Durant aquests dies, mentre sou molts els qui ens heu animat al canvi, també és cert que un nombre mai menyspreable de lectors heu expressat el vostre lament per la “desaparició” del paper, que en tot cas ahir i avui heu tornat a tenir entre les mans com l’hi tindreu tots els dissabtes i els diumenges. He intentat contestar cadascun dels correus enviats, especialment aquells que demostraven no comprendre ni compartir el canvi , tot i que encara en tenc un parell mallorquí de pendents. Bé, el que vull fer en aquestes línies és, en primer lloc, agrair els vostres comentaris, tant els que ens estimulen com els més crítics, perquè sé que tots han estat moguts per l’interès per l’ARA Balears, per les informacions, les opinions i, sobretot, pel fet que us preocupi, com ens preocupa a nosaltres, que durant cinc dies no sigui present al carrer el que és l’únic diari en català en paper a Balears. En segon lloc, també vull expressar el que ja he escrit en alguns correus: la realitat és aquesta, encara que no ens agradi. No hi ha més diaris en paper en català a les Illes perquè no es poden mantenir. I això és així perquè no hi ha prou lectors en català, i menys si parlam de lectors en paper entre setmana -sigui en la llengua que sigui-. És un fet que els diaris constatam cada dia que el lector ha anat abandonant el paper. Així i tot, els digitals ens obren un món ple de possibilitats, de mirades, d’informacions enllaçades, de galeries de fotos, de vídeos, de veus i de compartir notícies i opinions al moment. A més, podem arribar a més gent i molt més lluny. Mirem-ne la part més positiva.
