NO SÉ SI PER TOT passa el mateix, però a Mallorca, de sobte, ens peguen febrades col·lectives i sembla que no hi hagi res més al món que aconsegueixi pujar-nos la temperatura que, de per si, la gent de per aquí sol tenir bastant temperada. Si, en principi, unes dècimes de febre són bones, la febrada aquí sol prendre la forma d’una epidèmia. Perillosa? Depèn. Ara mateix, cap de setmana sí i cap de setmana també, s’organitzen en un, dos o tres municipis de les Illes alhora maratons, triatlons i altres festes per a ciutadans que han descobert, de sobte, que la seva vida sense córrer té molt menys sentit. Ara mateix, també, tenim la febrada de les terrasses i ja no hi ha plaça ni carrer ample de cap poble ni ciutat que no estigui plagat de taules i cadires de bars i restaurants. Diuen que els cambrers s’entrenen a les maratons. També ens ha pegat per lliurar l’illa als ciclistes estrangers, que són rebuts en manades. O per llogar tots els pisos, habitacions, cases i d’altres per dies o per setmanes. O per les “nits de l’art”, que ara ja no basten els dits de les mans per comptar els pobles que n’organitzen. Les febrades no són cosa d’ara, n’hem tingut sempre. Qui no recorda la de les rotondes de les carreteres? O, millor dit, la de les escultures per entaferrar a cada rotonda? És clar que direu que ni les maratons, ni les terrasses, ni el turisme de les bicicletes, ni que cadascú pugui treure rendiment si té un immoble, ni tampoc les festes dedicades a l’art i fins i tot en principi una escultura en una rotonda no fan mal (ups, això ho hauríem de discutir cas per cas), res no fa mal. Només és que jo em deman si no podríem tenir unes decimetes de cada cosa, en comptes d’encalentir-nos tant tots de cop.
