OPINIÓ
Portada 26/04/2015

Sant Jordi: de la llança als llibres passant per Catalunya

3 min

El 23 d'abril de 1522 els cavallers tancats dins les murades d'Alcúdia sortiren a l'encontre dels agermanats que els assetjaven i en feren una matança. Aquella topada va ser coneguda com la batalla de Sant Jordi.

El 23 d'abril de 2015 els mallorquins hem celebrat Sant Jordi d'una manera ben diferent. Uns, llibreters, escriptors, bibliotecaris, associacions..., muntant paradetes, preparant activitats, impartint conferències...; els altres, comprant llibres i flors, a més d'assistir als diferents actes culturals celebrats arreu de la geografia mallorquina. Ha estat la gran festa de la literatura, que és tant com dir de la cultura i de la civilització. Pel que fa a les institucions illenques, només determinats ajuntaments han estat a l'altura de les circumstàncies. Com és habitual en els darrers temps, el que triomfa és al marge del Govern i del Consell.

Res a veure, per tant, amb els actes militars de fa quasi cinc-cents anys. Llavors quin és el nexe entre un i altre esdeveniment? El sant. Sant Jordi és el mateix. Els que, en part, hem canviat som nosaltres, que ens agrada més llegir llibres que no anar a la guerra, almanco un dia a l’any.

És interessant destacar que tot i que la invocació de sant Jordi es va estendre per tot Europa, basta veure la senyera d'Anglaterra per tenir-ho present, el cert és que foren els reis de la casa de Barcelona els qui més feren per estendre la seva figura entre els regnes ibèrics. És lògic, per tant, que la seva invocació s'estengués com la pólvora entre l'estament dels cavallers catalans, els militars professionals del període medieval, que crearen associacions, confraries i institucions amb el seu nom. A Mallorca, sense anar més lluny, el 1460, en temps de Joan II, es creà la Confraria de Sant Jordi, una corporació que aplegava la noblesa de l'antic Regne de Mallorca. No cal dir que feien festa grossa el dia del seu sant patró, i que per això no és casualitat que sortissin a l'encontre dels agermanats precisament aquella diada. Com tampoc no ho és que tots els mallorquins invoquessin el sant, com una mena de Mart dels romans, abans d'anar a la guerra. És el que va fer Joan Mas abans d'escometre Dragut el 1550. I pel mateix motiu, a Pollença es va erigir un oratori el 1532 dedicat a sant Jordi just en el lloc on es reunien els homes d'armes de la vila en sentir el "via fora".

En aquell temps la festa del llibre estava molt lluny. Es va instituir a l'Estat espanyol el 7 d'octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes. Res a veure, en principi, amb els cavallers i les quatre barres de la Corona d'Aragó. Recordem que estam en temps de la dictadura de Primo de Rivera, poc amic de tot el que no fes olor de l'Espanya unitària, catòlica i castellana de sempre. Es tractava, simplement, d'incentivar la venda de llibres i la cultura espanyola, tot i que el seu impulsor, Vicent Clavel Andrés, fos un escriptor i editor valencià que s'havia establert a Barcelona el 1920, la qual cosa acabaria per resultar crucial. Tanmateix, de moment la cosa no rutllava. Per aquest motiu, el 1930 es va traslladar la data de celebració al 23 d’abril. La raó oficial seguia centrada en l'autor del Quixot, ara en la data de la seva mort. Però a ningú li devia escapar que també era el dia de Sant Jordi, que en el decurs del temps havia passat de ser el patró de la cavalleria catalana al de tot Catalunya, també considerada la festa dels enamorats, per això del drac i de la princesa.

Fou en aquest punt quan la diada de Sant Jordi començà, tímidament, a prendre la seva fisonomia actual. Tot i amb això es va haver d'esperar als anys cinquanta perquè es convertís en una festa popular al Principat, i a finals dels vuitanta del mateix segle XX perquè és massificàs, sortint fora del seu àmbit territorial. Tant va ser així que, el 1995, la Unesco va instituir el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.

Finalment, s'ha de recordar que tot i la implicació de la Unesco i els seus orígens centrats en Cervantes, el Dia del Llibre només s'ha popularitzat a Catalunya i, en menor mesura, a les altres terres de parla catalana, especialment a Mallorca. Tot plegat sense que ningú ho hagi instituït oficialment. Sant Jordi s'ha fet seu el dia del llibre i ni Cervantes s'atreveix a fer-li ombra.

Per tant, és la catalanitat del sant el gran paral·lelisme amb l'època medieval i el que dóna un sentit tan original –i, per a mi, tan apreciat– a aquesta celebració.

stats