Publicitat
Publicitat

San Luis: "Tradició i modernitat poden anar de bracet"

Quin és el projecte més boig que heu dut a a terme?

El souvenir comestible, que, a part d'estar colze a colze amb les obres d'art exposades a la mostra que va fer Victoriart a Madrid i Barcelona, era una obra d'art en ell mateix i un pica-pica. Va ser com una metaobra: cinc collages comestibles, envasats al buit, en sintonia amb el tema central de l'exposició i alhora cinc snacks molt diferents, variats i amb tocs exòtics i refrescants. Vam tenir un petit problema: eren tan bonics que a molta gent li va fer pena obrir els paquetets!

¿Creieu que avui en dia és crucial que el menjar entri per la vista? ¿En quina posició queda el poc estètic però molt saborós guisat de la iaia?

El guisat de la iaia no és antiestètic. Tradició i modernitat poden anar de bracet. Presentat de manera divertida, diferent o sorprenent, i potser acompanyat d'unes postres digestives, podria fer del guisat de la iaia l'opció ideal per a un acte hivernal a la muntanya. Una proposta conceptual en relació amb l'acte que se celebri pot propiciar que el comensal s'interessi per conèixer més la idea. Ens agrada sorprendre. Tenim en compte moltes opcions, des de les tradicionals fins a les més inusuals.

Qui és el vostre ídol al sector?

La nostra xef estrella i musa inspiradora és María F. Espada, d'Espada & Moleon: cuina creativa, innovadora i sobretot artística. També ens inspira Marinetti, que amb el seu Manifesto della cucina futurista, va obligar a repensar la manera de menjar a la Itàlia dels anys 30. I ens encanta Alex Atala, un xef brasiler que busca rescatar les formes més autòctones de cuinar sense oblidar la bellesa en el moment de degustar.