Rodríguez decapita el millor candidat del PP i una manera de fer política

La renúncia de Mateu Isern, que semblava ja irreversible en les darreres setmanes, és un dels episodis més lamentables que ha viscut la política illenca en els darrers temps. És més que legítim que un partit no vulgui un candidat i, per tant, aquest hagi d'abandonar la carrera per presentar-se a unes eleccions. Ara bé, convé analitzar amb calma la tasca, els suports i els atributs de qui se'n torna a casa seva, i el mateix dels qui han impedit que Isern es mantingui en política.

Cal dir en primer lloc que Isern no ha estat, en absolut, un batle tan brillant ni que hagi afrontat alguns dels problemes més importants que té Palma, com pugui semblar. La seva gran virtut, que no és poc, ha estat la capacitat d'escoltar, d'empatitzar amb els ciutadans i de cercar sempre els punts d'acord amb l'oposició. Això, posat en el marc d'un mandat en el qual l'inquilí del Consolat de la Mar ha estat incapaç de mostrar cap d'aquests atributs, ha fet que per comparació Isern sembli millor del que segurament ha estat.

Palma continua bruta, amb un transport públic que té menys freqüències que al 2011 i amb milers de famílies amb greus problemes econòmics que no han trobat en els externalitzats serveis socials tot el suport que necessiten. Però, per descomptat, la realitat és molt més complicada com per culpar Isern d'aquestes deficiències.

Ara bé, la pregunta important és si els mandataris del Partit Popular de Balears han girat l'esquena a Isern per la seva gestió, per no resoldre determinats problemes, o, en canvi, i això és el més greu, pel seu perfil integrador, pactista, i per saber dir que no a posar els interessos d'un partit per damunt dels col·lectius.

Que ho demanin als promotors de la brutal ampliació del port del Molinar, les telefonades que feren al PP palmesà quan Isern va dir que no donaria suport a una obra tan impactant. Aquest perfil més independent, de persona que vol el millor per a la ciutat, és el que ha tret del solc un José María Rodríguez que sens dubte representa una manera de fer i entendre la política que, per bé de tots, convé desterrar tan aviat com sigui possible.

De moment, però, el president del partit a Palma és l'home fort d'aquesta formació, perquè manté un exèrcit de persones fidels, i que no ha tengut cap problema per tallar el cap d'Isern. El batle de Palma va cercar el suport de Bauzá, però tampoc el de Marratxí té massa força dins el partit, i menys ara després d'una legislatura en la qual ha incendiat tot allò que ha tocat. Va guanyar un congrés perquè les famílies el deixaren, però ni compta amb el suport real dels batles ni té possibilitat de disputar cap torcebraç a l'omnipotent Rodríguez.

Així, el president del Govern ha hagut de callar i deixar que fos Rodríguez qui s'hagi desfet d'Isern, mentre Madrid ha fet un intent de salvar-lo, però tan teb que no ha servit de res. El partit no està en el seu millor moment en l'àmbit d'Estat, i no està per disputar més batalles internes de les necessàries.

Mateu Isern ha estat sacrificat no per la seva millor o pitjor gestió a Palma, sinó perquè per al PP de Palma és més important fer una llista de regidors amb perfil baix, agraïts als seus mentors i disposats a 'tragar'. Isern volia participar de la confecció d'aquesta candidatura, i se li ha recordat que "això no va així".

Una llàstima per a la democràcia, que encara hi hagi un model en vigor com el que regeix al PP de ciutat. Els ciutadans reclamen més transparència, menys polítics professionals i més professionals que no viuen de la política i que deixen el seu ofici per 'complicar-se' la vida un temps i tornar a la societat el que han rebut. Isern agradarà més o menys, però representava aquesta manera d'entendre la gestió pública. El PP perd el seu millor candidat, i els palmesans, per obra i gràcia de José María Rodríguez, també.