PSICOLOGIA
Misc 28/05/2016

Revolució emocional

El concepte d''intel·ligència emocional' està penetrant cada vegada més en àmbits com l’educació, el món sanitari -a través de la psicologia i les neurociències- i el món laboral

Raquel Font
5 min
Revolució emocional

BarcelonaDiuen que de les grans crisis en surten grans creixements. Si en algun context ens trobem des de fa gairebé una dècada és en el d’una crisi econòmica i social monumental que per a alguns ja mostra signes de recuperació, però encara caldrà esperar uns quants anys per veure si tot aquest temps de retallades i patiments té repercussions més enllà de les que ja estem vivint. I si el ressorgiment de valors com la solidaritat, la justícia social, la responsabilitat individual i col·lectiva finalment acaben transformant el nostre model societat i com. No seria la primera vegada -i segur que no serà l’última- que un daltabaix econòmic ho capgira tot.

Al llarg de la història i de manera més o menys cíclica hem patit diverses revolucions, transformacions socials profundes, que en poques dècades han modificat fins a tal punt la societat que a les generacions posteriors els ha costat reconèixer la manera en què havien viscut els pares o avis i identificar-s’hi. En són exemples relativament recents la Revolució Industrial al segle XIX o la revolució digital que va començar a mitjans del segle passat. Ara en vivim una de nova: la revolució de les emocions.

Un boom emocional

La intel·ligència emocional guanya cada cop més terreny

Hi ha indicis que des de mitjans de la dècada del 1990 vivim una nova revolució arran de la publicació del llibre de Daniel Goleman Intel·ligència emocional. Parlem de la revolució emocional. Són un prova d’aquest boom emocional la multitud d’estudis i publicacions que s’han fet els últims anys relacionats amb les emocions en el camp de la psicologia o el creixent interès per estudiar el cervell emocional des de la perspectiva de les neurociències.

També ho és que la intel·ligència emocional s’hagi començat a aplicar no només en les organitzacions, sinó també en el món de l’educació, un sector que cada vegada va prenent més consciència de la importància de desenvolupar les competències emocionals dels nens des de ben petits.

L’obra de Goleman, publicada el 1995, ha tingut tal impacte que ha provocat que en els últims vint anys la intel·ligència emocional hagi aparegut a les pàgines dels principals diaris i revistes de tot el món i fins i tot ha sigut portada de la revista Time. Des de llavors aquest psicòleg i periodista nord-americà s’ha convertit en un fenomen allà on va i els seus llibres figuren a les llistes dels més venuts.

Què és?

Intel·ligència emocional: conèixer i gestionar emocions

La intel·ligència emocional no té una única definició, sinó que és un concepte que està en constant revisió i cada autor hi aporta els seus matisos.

Tot i que Goleman va ser qui va popularitzar el concepte, en realitat cinc anys abans Peter Salovey i John Mayer ja l’havien utilitzat en un article científic a la revista Imagination, Cognition and Personality. Aquests dos psicòlegs nord-americans, doncs, van ser els primers a proposar un model d’intel·ligència emocional que consistia a saber gestionar i diferenciar les emocions, i d’aquesta manera poder dirigir millor els nostres pensaments i, com a conseqüència d’això, també les nostres accions.

Amb els anys han fet diverses revisions del concepte, que estructuren al voltant de quatre preguntes que ens hauríem de fer per arribar a ser emocionalment intel·ligents. Com estic? Com em vull sentir? Per què em sento d’aquesta manera? I què puc fer per sentir-me com em vull sentir?

Goleman es va basar en el treball de Salovey i Mayer, però feia una proposta més àmplia que incloïa altres competències emocionals. A més de conèixer i gestionar les pròpies emocions, per al periodista i psicòleg la intel·ligència emocional també consisteix en el fet de saber motivar-se, de ser empàtic i d’establir relacions.

En resum, una persona emocionalment intel·ligent és la que pot reconèixer, expressar, regular i utilitzar les emocions pròpies i també les dels altres, i a la qual tot això li serveix per adaptar-se a les diferents situacions que li planteja la vida, per aconseguir els objectius que es marca i per sentir-se bé.

Quan apareix?

La controvèrsia de ‘The bell curve’, bon caldo de cultiu

El llibre de Daniel Goleman apareix en un moment en què s’havia generat un gran escàndol a causa d’un altre llibre, titulat The bell curve, en què els professors Richard J. Herrnstein i Charles Murray intentaven demostrar que la “capacitat cognitiva” o coeficient intel·lectual, que mesuraven amb tests d’intel·ligència, era un bon indicador per predir aspectes tan diversos com el salari, els comportaments antisocials o la competència per ser pares. En la seva obra, Herrnstein i Murray vinculaven poca intel·ligència amb pobresa i atur i, d’altra banda, molta intel·ligència significava feines ben remunerades i més salut.

A partir d’aquesta premissa asseguraven que les persones intel·ligents tendeixen a ser de classe alta, tenen més prestigi, feines més ben pagades, es casen amb persones del seu estatus social i, per tant, tenen més possibilitats de ser felices. En canvi, les persones poc intel·ligents, que a més identificaven amb els de raça negra, tendeixen a pertànyer a la classe baixa, a no tenir estudis i, per tant, a aconseguir una feina precària o a quedar-se a l’atur i a relacionar-se amb parelles del seu nivell social. Per tot plegat, consideraven Herrnstein i Murray, ho tenien més complicat per ser felices. I, per acabar-ho d’adobar, asseguraven que aquesta situació pràcticament era inamovible i que no valia la pena invertir-hi diners.

El llibre va generar tal controvèrsia que es va arribar a parlar de la guerra de The bell curve. Va ser en aquest ambient que es va publicar l’obra de Goleman, en què el periodista i psicòleg contrasta la intel·ligència emocional amb la intel·ligència clàssica i fins i tot arriba a assegurar que el coeficient emocional acabarà substituint el coeficient intel·lectual. I encara fa una afirmació més important: que les competències emocionals es poden aprendre i, per tant, tothom és susceptible de ser emocionalment intel·ligent.

Situació actual

Tot i el creixent interès, arriba a un ínfim percentatge de població

A vegades associem la intel·ligència al fet que a una persona li vagin bé les coses. Però això no té per què ser així. Perquè ni a totes les persones intel·ligents els van bé les coses ni s’ha de ser especialment intel·ligent per viure bé i tenir benestar. Segons Goleman el coeficient intel·lectual no és un bon indicador per saber si tindràs èxit a la vida o no, perquè el 80% depèn d’altres factors, molts dels quals són de caràcter emocional.

És per això que l’interès per l’educació de les emocions cada vegada és més elevat, de la mateixa manera que creix el nombre de programes per desenvolupar aquest tipus de competències, especialment entre els més joves.

En els últims anys a l’estat espanyol han sorgit iniciatives interessants com la del govern de les Canàries, que des del curs passat ha implantat a primària una assignatura sobre educació emocional i creativitat. A Castella-la Manxa també ja forma part del currículum, a Extremadura s’ha creat una xarxa d’escoles amb intel·ligència emocional i la Diputació de Guipúscoa ha format milers de mestres perquè la puguin transmetre als seus alumnes.

A Catalunya el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, fa anys que també posa en pràctica el que anomenen “efecte taca d’oli”, formant mestres i altres tipus de professionals des de fa gairebé tres lustres gràcies al postgrau en educació emocional. No obstant, encara es pot parlar només d’un 5% d’escoles catalanes amb un programa específic d’educació emocional. Queda molt camí per recórrer.

stats